Corren temps convulsos a nivell econòmic i els mercats financers són notícia dia rere dia per les seves constants sacsejades. Les oscil·lacions en el preu dels aliments, les pujades i baixades històriques en el preu del petroli, les fortes variacions en les cotitzacions de les monedes, els mínims històrics en el tipus d’interès o el continu vaivé de les matèries primeres i els metalls no només ocupen portades de diaris i telenotícies, sinó que són motiu de gran preocupació per al correcte transcurs de moltes economies, empreses i famílies. En aquest context, les empreses mineres naveguen en un entorn de volatilitat i incertesa superlatiu, que posa en dubte la salut financera de la companyia a curt i llarg termini i que augmenta la dificultat en la valoració i gestió dels projectes. Les causes d’aquesta major volatilitat s’expliquen perquè les polítiques monetàries de creació de diner i baixada de tipus d’interès dels Bancs Centrals generen una situació de diner barat i provoquen una sobre-inversió sense l’augment previ de l’estalvi de la societat, cosa que genera un boom econòmic sense base real. Al no haver-hi base real, es generen desequilibris en els preus dels béns, en l’organització dels factors i en els processos productius, de manera que l’economia acaba sent insostenible fins a caure en un col·lapse. Aquesta successió de boom i col·lapse causat per l’expansió monetària i creditícia afecta directament a la indústria de béns de capital i als seus proveïdors. Les empreses mineres que extreuen minerals utilitzats com a matèries primeres de béns de capital estan exposades a una màxima volatilitat cíclica causada per pertorbacions monetàries, mentre que les que produeixen minerals per a béns de consum, com el cas de la potassa que s’utilitza en agricultura, pateixen una relativa menor inestabilitat. A això se li suma que la psicologia dels operadors i l’ús de productes financers amb finalitats especuladores ajuda a incentivar aquests moviments. A part del preu del mineral en sí, donat que existeix un equilibri entre els poders de compra nacionals i exteriors dels països, variacions internes en els nivells de preus provocades per males estratègies d’inversió es traslladen, a llarg termini, al tipus de canvi de la moneda local, provocant alhora un increment de la volatilitat en el tipus de canvi del país. Aquest increment de volatilitat en el tipus de canvi té les mateixes implicacions quan l’empresa ha de vendre els seus productes a l’exterior. La indústria minera és especialment sensible a aquestes variacions de preu, perquè grans volatilitats generen un ambient de major incertesa, cosa que complica les previsions d’ingressos futurs de l’explotació, i per tant, els anàlisis de viabilitat dels projectes miners. L’elevada quantitat de costos fixos del sector miner fa que aquesta existència de riscos financers sigui especialment crítica. En aquesta direcció, s’identifiquen tres riscos financers diferents que afecten a les empreses mineres mundials; les variacions en el preu de venda del mineral extret, les variacions en el tipus de canvi entre la moneda local i la moneda de referència del mercat (generalment el dòlar) i les variacions en el tipus d’interès. La manera com les empreses mineres cobreixen els tres riscos financers detectats és amb l’ús de productes financers derivats, que són instruments financers complexos que permeten assegurar respectivament el preu, el tipus de canvi o el tipus d’interès durant un període donat. Pel què fa al preu, s’utilitzen commodity forwards i commodity options, pel tipus de canvi currency forwards i currency options i pel tipus d’interès interest rate swaps i forward rate agreements. En l’àmbit local, l’estudi realitzat a l’empresa ICL Iberia determina que, donades les seves característiques de negociació amb els clients, exposició al mercat exterior, i mètodes de finançament, els riscos financers de variació del preu del mineral i de tipus d’interès es minimitzen, i és la variació del tipus de canvi euro-dòlar el principal risc financer que pateix l’empresa. És per això que la seva estratègia de cobertura és la d’assegurar el 100% de les seves posicions obertes amb moneda estrangera, mitjançant contractes currency forward amb entitats bancàries, que li permeten garantir la cotització futura del tipus de canvi euro-dòlar. En la simulació realitzada es determina però, que aquesta estratègia de realitzar cobertures totals no és la solució més eficient que pot prendre l’empresa en termes de resultats, ja que a part d’existir un cost associat al fet de cobrir-se, certs moviments poden afavorir el tipus de canvi rebut per l’empresa. Pel contrari, l’estudi determina que una selecció de les cobertures, utilitzant mètodes de previsió de tipus de canvi és la solució òptima en termes de resultats. No obstant, l’estudi té en compte que cobertures totals aporten un valor intangible en termes de tranquil·litat per a l’empresa, motiu pel qual es considera que s’haurien de quantificar els beneficis – costos d’ambdues opcions per tal de determinar l’estratègia òptima. Per una banda, s’haurien d’analitzar en termes monetaris els beneficis addicionals de realitzar cobertures selectives així com els costos afegits de dur a terme els estudis de previsió. Per l’altra, caldria quantificar el valor afegit que suposa per l’empresa fugir de preocupacions i mantenir-se cobert el 100% del temps i determinar quina de les dues opcions aporta més valor per a l’empresa. En tots els casos però, l’estudi realitzat aconsella no utilitzar bancs convencionals com a proveïdors de les cobertures, sinó utilitzar empreses de nova creació FinTech. Aquestes ofereixen els mateixos serveis que els bancs convencionals però amb uns costos de servei molt més reduïts, cosa que tindrà un impacte directe en els comptes de resultats de l’empresa.