El present projecte te per objectiu l’anàlisi, el disseny i desenvolupament d’una proposta que solventi una problemàtica existent: El temps de dedicació i cansament que produeix premsar mojitos manualment, i per tant, la creació d’un aparell de premsat automàtic d’aliments, producte que no existeix en el mercat actual. En específic, aquest producte estaria destinat al món de la cocteleria i la nit, substituïnt així un producte com el morter de cuina, el qual s’emplea actualment a l’hora de realitzar cóctels com els mojitos, per un d’automatitzat, reduïnt així el cansament que comporta realitzar el moviment de premsar a l’hora que s’augmenta la velocitat de realització de còctels, permetent així servir més còctels en menys temps. El procés seguit durant el projecte ha estat el següent: Primer de tot, s’ha realitzat un anàlisi del problema existent, partint com a base de la frase “sistema automàtic de premsat d’aliments”, permetent desenvolupar idees mitjançant un mapa d’idees. També s’analitza l’estat actual en quant a la realització de mojitos mitjançant un “storyboard”, amb el qual es pot observar el procés d’ús i que utilitzar el producte original durant llarg períodes de temps pot ocasiona dolor i cansament en la persona que l’utlitza. En la recerca de les característiques que ha de cumplir aquest producte, es realitzen enquestes a usuaris actuals de morters de cuina que treballen en el món de nit i s’estudien les necessitats de l’usuari, obtenint com a resultat que el producte a dissenyar ha de permetre que l’usuari utilitzi el producte durant tota la jornada lavoral sense cansar-se, i que ha de permtre realitzar còctels en menys temps. Això permet poder defininir les funcions que ha de tenir el producte dissenyat, i per tant, els requisits dels quals partir a l’hora de realitzar la proposta de producte. Gràcies a la recerca realitzada, es pot començar a pensar en el producte a realitzar, per mitjà de la realització de “sketchs”, amb els quals s’obté una idea de forma general del producte. Es realtizen estudis ergonòmics i antropomètrics per així poder dimensionar la proposta, la qual ha de poder adaptar-se al major nombre d’usuaris possible, tant funcional, com ergonòmicament. S’arriba a la conclusió que el producte ha de portar un sistema mecànic que permeti realitzar el moviment humà de manera autònoma, ajudat mitjançant electrònica. Es decideix emprar materials com l’ABS i l’acer inoxidable (gran resistencia mecànica i a vibracions) per al sistema de trasmissió de potencia del motor al premsador d’aliments, i la utilització de PET (resistent i impermeable) per a la carcasa exterior i l’útil de premsar. També es decideix que la totalitat de components del producte ha de poder-se imprimir mitjançant la impressió 3D. Per últim, es mostra la proposta adoptada, juntament a l’especejament de components, la tria de colors (blanc i blau), nom de producte (SHAKER) i logotip. Com a conclusió s’extrau que s’ha realitzat un bon producte, el qual compleix els requisits establerts i solventa la problemàtica amb la que s’inicia el projecte, permeten així una millora substancial de la vida laboral de barmans i cambrers de nit.