El 9 de setembre passat ens va deixar Josep Termes i Ardèvol (1936- 2011), una personalitat excepcional i un dels grans historiadors de la Catalunya contemporània. Forma part de la generació d'historiadors dels anys seixanta, lligats al mestratge de Vicens Vives, que començaren a forjar la historiografia contemporània actual. De la seva generació fou dels pocs que es decantà, empès per la seva experiència vital, per indagar en la història social catalana dels segles XIX i XX, i ho feu d'una manera global, desdogmatitzant-la i esforçant-se a representar la complexitat de les relacions politicosocials. Ell mateix, amb motiu de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va explicar com concebia la història: «La història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca i ho he fet a contracor dels deterministes que tant han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no infravalorar la literatura, els costums, la cultura popular jo crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l'Església catòlica (i ho diu un no creient), però tampoc sense l'anticlericalisme i la maçoneria».