En les anàlisis de política cultural comparada, des dels anys setanta s'ha des­tacat l'evolució cap a models descentralitzats administrativament i respectu­osos o bé promotors de la pluralitat cultural i identitària. Espanya sovint s'ha caracteritzat com un país profundament descentralitzat, i se n'ha destacat la rica diversitat cultural i lingüística. També s'ha assenyalat el seu caràcter d'Estat singular, a mig camí entre l'Estat centralitzat i el federal, i de vega­des se l'ha qualificat de sistema quasifederal. No obstant això, en l'àmbit de les polítiques culturals, és l'Estat espanyol quasifederal? L'article analitzarà com, a pesar del desenvolupament amplament descentralitzat de la gestió de les polítiques culturals, els recents processos jurídics i organitzatius de l'Administració general de l'Estat s'allunyen molt de promoure un Estat fe­deral plurinacional i s'orienten de manera creixent cap a la recentralització i la simetrització.