|
Título:
|
La basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona: definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial
|
|
Autor/a:
|
Muñoz Melgar, Andreu
|
|
Resum:
|
El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser executats, a l’amfiteatre de Tarraco, l’any 259. En aquest espai se situen dues esglésies sobreposades. La superior data del segle XII i la inferior va ser construïda entre finals del segle VI i
començaments del segle VII. Els aspectes simbòlics i litúrgics van condicionar el disseny i l’aplicació de les tècniques constructives. Així, es va fer un gran esforç constructiu per a situar el temple sobre el precís espai del martiri fonamentant part de les seves estructures al fons de les fossae. Per a la construcció de la basílica es van reutilitzar elements constructius
d’època altimperial. L’estudi metrològic del temple planteja un disseny a partir de meditats criteris tècnics i simbòlics
aplicant una matemàtica sagrada que concorda amb el pensament d’Agustí d’Hipona i Isidor de Sevilla. El resultat
arquitectònic final constata, per a l’època visigòtica, la pervivència clàssica dels models paleocristians, l’ús de tècniques constructives de tradició romana i un innovador llenguatge hispanovisigot per a la projecció de la decoració arquitectònica. |
|
Resumen:
|
El obispo Fructuoso y sus diáconos Augurio y Eulogio fueron ejecutados, en el anfiteatro de Tarraco, en el año 259. En este espacio se sitúan dos iglesias sobrepuestas. La superior data del siglo XII y la inferior fue construida entre finales del siglo VI e inicios del siglo VII. Los aspectos simbólicos y litúrgicos condicionaron el diseño y la aplicación de las técnicas
constructivas. Así, se realizó un gran esfuerzo constructivo para ubicar el templo sobre el preciso espacio del martirio cimentando parte de sus estructuras en el fondo de las fossae. La basílica reutilizó elementos constructivos de época altoimperial para su construcción. El estudio metrológico del templo plantea un diseño a partir de meditados criterios
técnicos y simbólicos aplicando una matemática sagrada que concuerda con el pensamiento de Agustín de Hipona e Isidoro de Sevilla. El resultado arquitectónico final constata, para la época visigótica, la pervivencia clásica de los modelos paleocristianos, el uso de técnicas constructivas de tradición romana y el uso del innovador lenguaje hispanovisigodo para la proyección de la decoración arquitectónica. |
|
Abstract:
|
Bishop Fructuous and his deacons Augurius and Eulogius were executed in the year 259 in the Tarraco amphitheatre. Two superimposed churches are located in this area. The upper church dates to the 12th century and the lower was built in late 6th century or early 7th century. The latter features three naves, a sanctuary, ambon choir and an adjacent room which served as preparatorium, mausoleum and baptistery. A great construction effort was made to place the temple in the exact space of the martyrdom as it was necessary to lay the foundations for its structures at the bottom of the fossae. The basilica exploited most building elements from the Late Imperial period of the amphitheatre and other buildings in the city. The metrological study of the temple shows that it was designed based on meditated technical and theological criteria applying a holy mathematics in keeping with the thought of Augustine of Hippo and Isidore of Seville. |
|
Abstract:
|
L’Évêque Fructueux et ses diacres Augure et Euloge furent exécutés dans l’amphithéâtre de Tarraco en 259. On trouve dans cet espace deux églises superposées. L’église supérieure date du XIIe siècle et l’inférieure a été construite vers la fin du VIe ou au début du VIIe siècle. Cette dernière présente trois nefs, un sanctuaire, le chœur, l’ambon et une pièce annexe qui fit
office de preparatorium, de mausolée et de baptistère. On fit un gros effort de construction pour placer le temple exactement à l’endroit où avait eu lieu le martyre en cimentant une partie de ses structures dans le fond des fosses. La basilique a profité d’éléments de la construction de l’époque du haut empire de l’amphithéâtre et d’autres bâtiments de la ville. L’étude
métrologique du temple démontre qu’il a été dessiné à partir de critères techniques et théologiques longuement pensés en appliquant une mathématique sacrée qui correspond à la pensée d’Augustin d’Hippone et d’Isidore de Séville. |
|
Fecha de creación:
|
2016 |
|
Materias (CDU):
|
90 - Arqueologia. Prehistòria |
|
Materia(s):
|
Tarragona (Catalunya) -- Arqueologia romana
Amfiteatre Romà (Tarragona : Jaciment arqueològic)
Amfiteatres -- Tarragona (Catalunya)
Basíliques -- Tarragona (Catalunya) |
|
Derechos:
|
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
|
Páginas:
|
35 p. |
|
Tipo de documento:
|
Artículo
Artículo - Versión publicada |
|
Editor:
|
Museu d'Història de Barcelona
|
|
Compartir:
|
|
