L'article té com a objectiu contribuir al debat sobre els reptes que afronta la bioètica en el segle XXI i, en especial, els comitès d'ètica, mecanismes que han de permetre el pas de la teoria a l'acció prenent com a base una bioètica pràctica, vinculada als drets humans internacionalment reconeguts, una bioètica que evoluciona cap a la responsabilitat social, especialment en salut, amb el referent que representa, des del 2005, la Declaració universal sobre bioètica i drets humans de la UNESCO. Es revisa l'origen, les funcions i les característiques dels comitès d'ètica nacionals, assistencials i de recerca, tot destacant la tasca de promoció del debat i la sensibilització que se'ls encomana, i, per tant, la importància de la formació i l'adquisició de capacitats en bioètica dels membres dels comitès. Al mateix temps, es planteja una visió crítica d'aquestes instàncies des de la biopolítica. Finalment, se sistematitzen els recursos en obert desenvolupats pel Programa de bioètica de la UNESCO per a la formació i la capacitació en bioètica, els quals són útils per als membres dels comitès d'ètica, i també per als diversos agents que intervenen en els processos assistencials i de recerca, que han de prendre decisions cada dia i que requereixen una anàlisi interdisciplinària i una preparació que va més enllà de la formació tècnica i específica. Els conflictes i les situacions de caràcter bioètic obliguen a integrar altres coneixements i a desenvolupar habilitats que exigeixen l'ús d'eines que permetin detectar les qüestions rellevants, quins són els problemes i de quin tipus, i com es pot arribar a propostes argumentades, vàlides i raonables.