Utilizad este identificador para citar o enlazar este documento: http://hdl.handle.net/2072/266988

La motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa formatiu: Aplicació pilot del Pla d‘Intervenció Motivacional (PIM)
The motivation for change of the gender aggressors performing a training program: Pilot implementation of the Motivational Intervention Plan (IMP);
La motivación al cambio de los agresores de pareja que realizan un programa formativo: Aplicación piloto del Plan de Intervención Motivacional (PIM)
Iturbe Ferré, Núria; Civit Bel, Núria; Martínez Catena, Ana; Muro Marquina, Alba; Nguyen Vo, Thuy
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
En aquest estudi es presenten els resultats d’un projecte de recerca desenvolupat al llarg de tres anys sobre motivació pel canvi de conducta en agressors de parella. En concret, aquí s’exposa l’avaluació de l’eficàcia del Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per a subjectes que han de realitzar un programa formatiu en matèria de violència domèstica (PF VIDO) com a mesura penal alternativa. El PIM va ser dissenyat amb el propòsit que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per tal d’augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. La mostra d’aquesta recerca consta de 109 homes condemnats a la realització d’un PF VIDO. La mostra està dividida en tres grups d’anàlisi: el Grup PIM (n=12) format per homes que van participar en el PIM abans de la realització del PF, el Grup PF (n=58) format per homes que van realitzar el PF VIDO, i el Grup Control (n=38) compost per usuaris en llista d’espera per realitzar la seva intervenció. Aquesta avaluació consisteix en un estudi intrasubjectes i intergrups, amb anàlisis de tipus quantitatiu i qualitatiu sobre la mostra. Les anàlisis descriptives indiquen que es tracta d’una mostra normalitzada i que els grups són homogenis entre ells. Les proves estadístiques aplicades per avaluar si s’havia produït un canvi significatiu en els subjectes després de la seva participació en la intervenció no van resultar significatives. No obstant, es va observar que el Grup PIM, en relació amb la mostra, se situava preferentment en l’estadi motivacional de Contemplació. A més, les anàlisis qualitatives van suggerir que els individus que havien realitzat el PIM havien consolidat la seva conscienciació sobre el problema i que, en comparació amb d’altres usuaris, mostraven una actitud més positiva i un major grau de participació en el PF. Aquests resultats, tot i que compten amb limitacions, són indicadors de que el PIM podria ser un instrument útil per a ajudar a que els individus afrontin el PF en les millors condicions possibles per treure’n el màxim profit de la intervenció.
This report shows the results of a research project developed over three years on motivation for a behavioral change in gender violent offenders. Specifically, here are the results of the evaluation of effectiveness of the Motivational Intervention Plan (IMP) for subjects who must enroll in a training program on domestic violence (TP) as an alternative penal measure. The IMP was designed with the aim that users start the domestic violence TP in optimal conditions to ensure the maximum effectiveness of that measure and their social reintegration. This evaluation consists of an intra-subject and inter-group study. The sample of this research was 109 men sentenced to the realization of a domestic violence TP. The sample was divided into three groups: the IMP group (n = 12) composed of men who participated in the IMP before the completion of the domestic violence TP; the TP group (n = 58) made up of men who conducted the domestic violence TP; and the control group (n = 38) comprised of subjects on the waiting list for the TP. An analysis of quantitative and qualitative data was performed. Descriptive analyzes indicate that it is a normalized sample and the groups are homogeneous among them. The statistical tests applied to assess whether there had been significant changes in the subjects after participating in the intervention were not significant. However, it was noted that the IMP group, in relation to the sample, showed preferably the motivational stage of Contemplation. Also, qualitative analyzes suggested that individuals who had made the IMP had consolidated their awareness of the problem and that, compared with others, they showed a more positive attitude and increased participation in the PF. Despite the limitations found, these results indicate that the IMP could be a useful tool to help individuals to face the TP in the best possible conditions to get the maximum benefit from the intervention.
En este estudio se presentan los resultados de un proyecto de investigación desarrollado durante tres años sobre motivación para el cambio en agresores de pareja. En concreto, aquí se detallan los resultados sobre la evaluación de eficacia del Plan de Intervención Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo en materia de violencia doméstica (PF VIDO) como medida penal alternativa. El PIM fue diseñado con el objetivo de que los usuarios inicien el PF en condiciones óptimas para asegurar la máxima eficacia de la medida y su reinserción social. Esta evaluación consiste en un estudio intra-sujetos e inter-grupos. La muestra de esta investigación consta de 109 hombres condenados a la realización de un PF VIDO. La muestra está dividida entre tres grupos de análisis: el Grupo PIM (n=12) compuesta por hombres que participaron en el PIM antes de la realización del PF; el Grupo PF (n=58) formado por hombres que realizaron el PF VIDO; y el Grupo Control (n=38) compuesto por usuarios en lista de espera para realizar su intervención. Se realizó un análisis de tipo cuantitativo y cualitativo. Los análisis descriptivos indican que se trata de una muestra normalizada y que los grupos son homogéneos entre ellos. Las pruebas estadísticas aplicadas para evaluar si se habían producido cambios significativos en los sujetos tras participar en la intervención no resultaron significativas. No obstante, se observó que el Grupo PIM, en relación a la muestra, se situaba preferentemente en el estadio motivacional de Contemplación. Así mismo, los análisis cualitativos realizados sugirieron que los individuos que habían realizado el PIM habían consolidado su concienciación sobre el problema y que, en comparación con otros usuarios, mostraban una actitud más positiva y mayor participación en el PF. Pese a las limitaciones encontradas, estos resultados indican que el PIM podría ser un instrumento útil para ayudar a que los individuos afronten el PF en las mejores condiciones posibles para poder obtener el máximo beneficio de la intervención.
2016
343 - Dret penal. Delictes
Empresonament -- Alternatives
Delinqüents -- Rehabilitació
Violència envers les dones
Homes maltractadors -- Rehabilitació
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
172 p.
Documento de trabajo
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
         

Documentos con el texto completo de este documento

Ficheros Tamaño Formato
Aplicació pilot ... ció motivacional (PIM).pdf 2.662 MB PDF

Mostrar el registro completo del ítem

Documentos relacionados