El present treball té com a objecte l’estudi del gènere mitopoètic, partint de l’origen del terme mitopoeia i analitzant els seus principals trets, per poder així entendre la teoria de la subcreació que autors com J.R.R. Tolkien, C.S. Lewis, George MacDonald i G.K. Chesterton manifesten als seus escrits sobre els contes de fades i la literatura fantàstica. D’aquesta manera, l’obra mitopoètica s’entén com a mímesi d’una realitat que va més enllà d’allò que és natural, a fi de reflectir per mitjà de la bellesa la resposta a les preguntes últimes de l’existència humana. Per aquest motiu, considerem el potencial educatiu de la mitopoeia en tant que comunica una realitat metafísica que transcendeix l’home i que ensenya veritats universals sobre la naturalesa humana i sobre el fi per al qual, des d’una perspectiva cristiana, l’ésser humà ha estat creat.