No em sembla que s'hagi de justificar el fet de destinar la monografia d'aquest primer número a la figura i l'obra de Paulo Freire. La inusual repercussió a tots els ambits que ha tingut la seva estada recent a Catalunya, on ha rebut el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, ha posat en relleu novament la importancia i la singularitat d'aquest gran educador. Per una banda, no sembla aventurat de considerar-lo com el més destacat pedagog encara viu; en certa manera ve a ésser el que tanca tota una serie 'pretecnologica' de grans pensadors sobre el fet educatiu. Per altra banda,la celebritat de Freire ha superat amb escreix la frontera del mite.