Quan -fa ja alguns anys d'això-, llegíem les observacions que Edouard Salin, en el seu Manuel des fouilles archéologiques (Presses Universitaires de France, Paris I946), feia a les excavacions de sepultures merovíngies, observacions per cert plenes d'experiència, de tècnica i d'humanitat, destinades a estalviar molts errors als principiants, restàrem sorpresos que recomanés l'aproximació al nivell dels ossos de I'esquelet per la part dels genolls car, deia, «és on hom té menys el risc de trobar elements fràgils de l'aixovar». Si bé és cert que nosaltres trobàrem en un cas una olleta sencera prop dels genolls d'un mort, fou un sol cas entre més de cent a la mateixa necròpolis. La gran majoria dels consells de Salin, resten avui ben vigents, i no dubtem de recomanar-los. Si ell deia que quan hom comença d'excavar una sepultura cal que calculi que pugui enllestir i'excavació el mateix dia, nosaltres hi afegiríen que dubtem molt que cada equip de treball pugui excavar bé mes d'una sepultura cada dia, car l'espàtula, els pinzells i ganivets han de substituir les altres eines.