La conquesta catalana de les Illes, entre 1229 i 1287, constitueix una etapa important, decisiva, de la histbria balear. Aquest procés de ruptura i de canvi ha estat interpretat de manera molt diferent pels historiadors, segons les seves respectives filiacions ideològiques i metodologies de treball. Ningú no pot negar que la incorporació de 1'arxiptèlag balear a la Corona catalanoaragonesa, com reflecteix la documentació disponible, va ser una conquesta violenta d'un espai d'un gran valor estrategic, una agressió d'un estat feudal sobre una societat tribal islamica poc jerarquitzada i militaritzada, amb una baixa capacitat de resistencia. És evident també que aquesta ofensiva cristiana sobre sharq al-Andalus va significar, tanmateix, I'inici d'un procés de colonització agraria que va transformar profundament les estructures econbmiques, socials, polítiques i culturals balears. L'objectiu de la meva reflexió no té per objecte calibrar la incidencia de l'expugnació de la societat andalusina en la història balear, sinó que apunta a objectius forca més modestos: vol recordar només dues realitats ben paleses: que la conquesta catalana va generar un gran volum de documentació i que una part considerable d'aquest llegat s'ha conservat.