L’acció sindical durant els anys trenta al port de Barcelona estigué determinada per la forta conflictivitat i per l’enorme fragmentació de l’organització obrera. Aquesta conflictivitat no es donà tan sols entre els sindicats i la patronal, sinó també entre els mateixos sindicats per aconseguir l’hegemonia al port.1 La duresa i la violència dominants en les relacions laborals portuàries durant la Segona República i encara més durant la Guerra Civil no presagiaven res de bo. Els estibadors ja estaven avesats a les incerteses del seu treball i a l’enfrontament amb els seus empresaris, però els qui després del mes de gener de 1939 continuaren fent de la feina al port el seu mitjà de vida hagueren d’afrontar unes circumstàncies especialment difícils. No és cap metàfora dir que als molls l’ordre es mantenia a cop de tralla.