L'article es centra en les manifestacions del teatre fet per i per a obrers, dit també teatre d'idees, a partir de les primeres representacions d'obres escrites per Teresa Claramunt i altres, en el si dels teatres de la ciutat a partir de la dècada de 1880. S'analitzen les trajectòries del Centre Líric Dramàtic entre els anys 1896 i 1906, així com l'activitat teatral de l'Agrupació Ibsen i l'activitat teatral oposada a la cultura catòlica preeminent. L'article prossegueix amb l'estudi del teatre durant la Segona República, especialment el desenvolupat per l'Agrupació Carbonell, i finalment clou amb el teatre ja més alineat amb la cultura obrera (oposat a la cultura d'evasió), durant l'etapa de la Guerra Civil (teatres populars en benefici dels damnificats).