S’han estudiat inicialment 8 adsorbents per a la eliminació de fosfat i la seva posterior recuperació de les aigües residuals. Els sòlids JLC triturat, el Clinker OPC triturat i granulat, la Purolite MZ, α-MnO2, ω-MnO2, Bayoxide E33 i GL7 (sòlid Industrial granulat). Un cop obtinguts els primers resultats de la capacitat d’adsorció, l’estudi es va centrar, en els dos adsorbents amb els quals vam obtenir una millor capacitat d’adsorció per al fosfat en els experiments en batch. Aquests, van ser el Bayoxide E33 el qual es basa en la afinitat de l’òxid de Ferro hidratat (HFO) per al fosfat i és un adsorbent selectiu per a la eliminació dels fosfats continguts en les aigües residuals i també el Clinker triturat, que es basa en la efectivitat dels compostos de silicat de Calci per a la adsorció de fosfats de les aigües residuals i que també va ser avaluat i considerat en aquest estudi. La caracterització del material Bayoxide E33, en el seu estat inicial i un cop utilitzat en el procés d’adsorció es va dur a terme mitjançant PZC, i les tècniques analítiques SEM/EDS i FT/IR. La efectivitat dels 2 adsorbents va ser avaluada en estudis en batch, on la d’adsorció de fosfat, es va descriure mitjançant les isotermes de Langmuir. Les capacitats d’adsorció obtingudes per als dos adsorbents van ser de 126,58 mg/g i 181,81 mg/g per al Bayoxide E33 i el Clinker respectivament. Les cinètiques d’adsorció, només es van realitzar per al adsorbent Bayoxide E33, i van seguir una relació del model de reacció de psudo-second-order. Posteriorment, la eficiència de la eliminació del fosfat va ser avaluada en columna o flux dinàmic i va ser descrita pel model de Thomas. Les capacitats d’adsorció en equilibri van ser de 17,18 i 21,09 mg/g per a la primera i segona columna respectivament. Finalment, la quantitat de fosfat recuperat adsorbit a la columna va ser avaluat, i la major obtenció de concentració de fosfat va ser a 1670 mg/L a 2,83 BV. El 80,4% del fosfat eluit equival a 174,5 mg que han estat recuperats a 16,4 BV.