dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental |
dc.contributor |
Bachiller Saña, Adrina |
dc.contributor.author |
Domènech i Surinyach, Jordi |
dc.coverage.spatial |
east=2.3522219000000177; north=48.85661400000001; name=94 Quai de l'Hôtel de ville, 75004 Paris, França |
dc.coverage.spatial |
east=-3.7037901999999576; north=40.4167754; name=Sol, 28013 Madrid, Espanya |
dc.date |
2015-10 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/86805 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria mecànica::Disseny i construcció de vehicles::Ferrocarrils |
dc.subject |
Railroads -- Pyrenees |
dc.subject |
Ferrocarrils -- Pirineus |
dc.title |
El ferrocarril Transpirinenc. Evolució i propostes de futur |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
dc.description.abstract |
Aquest treball té com objecte d’estudi la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà, conegut
com el ferrocarril Transpirinenc. Es tracta d’una línia construïda en dues etapes, entre els anys
1884 i 1925. La línia original, de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, va ser construïda amb
l’objectiu de transportar mineral com a font d’energia per a la indústria barcelonesa i
vallesana. El segon tram, pròpiament el Transpirinenc, de Ripoll Puigcerdà, va ser planificat
com a nexe de connexió ferroviària entre Espanya i França.
L’evolució de la línia va patir molts alts i baixos al llarg del segle XX, i va entrar en una
decadència crònica a partir de la segona meitat. La seva funció de transport de mercaderies va
anar minvant, fins desaparèixer pràcticament a l’actualitat. La seva internacionalitat mai s’ha
concebut com a tal, ni s’ha posat a la pràctica. Davant els temors i rumors de la seva clausura,
sobretot en el tram més septentrional, ha anat patint una manca d’inversió i consideració
lligada a un descens de la demanda, que alhora n’ha justificat la falta d’atenció per deficitària.
Durant les últimes dècades s’ha optat per tipificar-la amb un estatus especial per fer-la
encaixar dins la xarxa de Rodalies de la Generalitat i gestionar-la de forma personalitzada. Val a
dir que en l’última dècada i mitja s’hi han fet inversions importants, però que, únicament, han
servit per dignificar-la i fer front a les pèssimes condicions en les que es trobava a principis de
segle XXI.
L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en l’evolució de la línia i el seu estat actual, així com
analitzar les inversions previstes, i explorar alternatives de futur i opcions que en rendibilitzin
la seva existència com a infraestructura de valor pel territori i la societat. |