Per a molts animals la còpula pot ser un moment perillós. D'una banda, per la presència de depredadors externs que esperen l'oportunitat d'agafar les seves preses distretes i menjar-se-les. De l'altra, perquè pot ser un dels amants qui es vulgui cruspir l'altre, sempre la femella al mascle. Les aranyes saltadores destaquen precisament per la seva voracitat, que fa que moltes femelles devorin els mascles just després d'aparellar-s'hi, i a vegades fins i tot abans. Això els permet obtenir una gran quantitat d'energia de manera relativament senzilla, perquè ja tenen la presa a tocar, i la utilitzen per acabar de produir i pondre els ous. El zoòleg australià Jurgen Otto i el nord-americà David Hill, de la Peckham Society, una organització internacional l'objectiu de la qual és identificar, classificar i estudiar les més de 5.000 espècies que componen la família de les aranyes saltadores, han descobert una nova espècie australiana en què els mascles han desenvolupat una curiosa adaptació morfològica i de comportament que els permet practicar sexe segur, en el sentit que sempre es poden escapar de l'afamada femella [...].