Aquest treball intenta ajudar a una reflexió sobre les idees principals de Judith Butler en relació al cos i a la sexualitat i a contrastar-les amb d'altres pensadors contemporanis. Analitza quina relació té el cos amb el llenguatge i de quina manera el discurs crea una construcció cultural sobre el sexe i el gènere, i determina quines sexualitats són acceptades i quines són rebutjades. Esmenta que els cossos que no responen a la normativa heterosexual són considerats abjectes, i també, que el cos de la dona i la seva sexualitat es troben en situació d'inferioritat, motivada per la cultura androcèntrica que situa l'home com a centre de totes les coses. Exposa que el gènere no és una questió essencial i estàtica, degut a que la performativitat, expressada mitjançant la repetició dels actes, provoca diferències que fan que els fets no es reprodueixin exactament de la mateixa manera, abocant al gènere a un estat de moviment continu