Para acceder a los documentos con el texto completo, por favor, siga el siguiente enlace: http://hdl.handle.net/10256/12151

Functional Projection Meet Adverbs
Bartra, Anna; Suñer Gratacós, Avel·lina
The aim of this paper is to prove that a linguistic theory combining Functional Categories and Incorporation may capture the lexical and syntactic properties of nonagreeing elements, namely prepositions (PS), prepositive locutions (PLocs) and adverbs (Advs). We will focus our attention on lexically related elements such as Sp. [P bajo]lIpL,d ebajo] 'under' and [~abdajo~] 'do wn' or Cat. [p rera]/& darrera] 'behind' and [~enddar~rer a] 'back'. We will argue that all the categorial labelsconcemed are derived, therefore the differeoces among members of the same paradigm should be attributed to the way in which the functional architecture selecting one single lexical item ( baj-] or rer-] respectively) Case marks the internal argument. The main theoretical consequence that follows is that categorial labels such as Adv or P are in fact epiphenomena with no real grammatical import. Most PPs may be analysed as Case licensing FCs selecting an NPlDP complement. whereas Advs may be considered as non categoriaiiy defd lexicai items selected by a licensing FC. According to this view, PPs and Advs are in a sense syntactically equivalent and properties traditionally considered as "adverbial" (intransitivity, nou argumental status, etc.) follow naturally
El propòsit d'aquest article és demostrar que una teoria lingüística que combini Categories Funcionals i Incorporació pot donar compte de les propietats lèxiques i sintàctiques dels elements no concordats, bàsicament les preposicions (P), les locucions preposicionals (LocP) i els adverbis (Adv). Centrarem la nostra atenció en elements relacionats lèxicament com ara esp. [p bajo], [Locp debajo] i [Adv abajo] o bé cat. [p rera], [ploc darrera] and [adv endarrera]. Argumentarem que totes les etiquetes categorials implicades tenen caràcter derivat i que, per tant, cal atribuir les diferències entre els membres d'un mateix paradigma a la manera com l'arquitectura funcional que selecciona un únic element lèxic ([L baj-] o [L rer-] respectivament) garanteix l'assignació de cas a l'argument intern. La conseqüència teòrica més important que es deriva d'aquesta proposta és que etiquetes categorials com ara Adv o P són en certa manera epifenòmens gramaticalment irrellevants. Els SP es poden analitzar majoritàriament com CFs que seleccionen un SN o un SDet com a complement, mentre que es pot considerar que els Advs són elements lèxics no definits categorialment seleccionats per una CF. D'acord amb aquesta idea, els SP i els Adv són en cert sentit equivalents des d'un punt de vista sintàctic i algunes propietats que tradicionalment s'han considerat típiques dels adverbis (intransitivitat, estatus no argumental, etc. ) poden derivar-se de forma natural
This paper has been supported by the grant DGICYT PB-89-0323 and a grant from CINT for short stays abroad
Gramàtica comparada i general -- Adverbi
Grammar, Comparative and general -- Adverb
Tots els drets reservats
Artículo
Artículo - Borrador
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Departament de Filologia Espanyola
         

Mostrar el registro completo del ítem

Documentos relacionados