Els models matemàtics descriuen amb la màxima precisió possible un sistema per mitjà del llenguatge matemàtic. Els models de turbulència són aquells que volen llegir i predir el comportament d’un fluid, normalment turbulent. Al llarg de la seva història han anat apareixent models que descriuen de millor o pitjor manera el comportament d’un fluid. Actualment els models de turbulència són indispensables pel disseny de màquines hidràuliques. És necessari predir quin serà el comportament del fluid al llarg del seu recorregut pels àleps hidrodinàmics per preveure possibles danys, com pot ser la fallada per ruptura. Aquest és un fenomen causat per l’acoblament de freqüències, o ressonància, entre la freqüència del despreniment de vòrtex i la del material. La forma de l’acabament d’un àlep o truncament és essencial per prevenir aquest fallada. El truncament Donaldson té un comportament únic, permet augmentar molt la freqüència del despreniment de vòrtex alhora que disminueix l’amplitud de la vibració de l’àlep. Gràcies a un estudi experimental realitzat per A. Zobeiri (2012) s’ha entès físicament el seu comportament. A partir d’aquest treball es va voler predir el seu comportament utilitzant models de turbulència amb CFD (Computational Fluid Dynamics). Els resultats que es van obtenir no van ser prou ajustats a les mesures experimentals. El present projecte pretén calibrar el model de turbulència SAS (Scale-Adaptive Simulation) per tal que s’adeqüi al comportament de l’aigua al voltant de l’àlep amb truncament Donaldson. Per aconseguir-ho s’ha realitzat un estudi paramètric del model, modificant el valor de tres variables diferents. La valoració dels resultats s’ha realitzat qualitativament, analitzant els perfils de velocitats i la predicció de la zona laminar-turbulent de la capa límit, i quantitativament, comparant la freqüència de vòrtex amb la real del perfil. Finalment, s’ha obtingut un calibratge acceptable i millorat respecte el model inicial. Tot i no haver modelitzat completament el comportament del fluid al llarg del seu recorregut per l’àlep, modificant un 100% el paràmetre β del model s’obté un resultat satisfactori. El model SAS fa una bona predicció de la zona laminar d’un fluid però no de la zona de transició laminar-turbulent, fent que es sobre dimensioni la zona de transició i que, com a conseqüència, la capa límit augmenti