dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Planas i Maresma, Jordi, 1963- |
dc.contributor.author |
Roma i Casanovas, Francesc, 1963- |
dc.date |
1996 |
dc.identifier.citation |
1137-9626 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/69462 |
dc.format |
10 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Centre d'Estudis de Granollers |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70225 |
dc.relation |
Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, 1996, num. 1, p. 115-124 |
dc.rights |
(c) Planas i Maresma, Jordi, 1963- et al., 1996 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Granollers (Catalunya) |
dc.subject |
Clima |
dc.subject |
Agricultura |
dc.subject |
Granollers (Catalonia) |
dc.subject |
Climate |
dc.subject |
Agriculture |
dc.title |
Clima, agricultura i condicions de vida a Granollers al final del segle XIX |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
Les topografies mèdiques constitueixen una font de valor inestimable per a l'historiador en la mesura que, com a estudis sistemàtics de l'ambient físic i social d'una localitat, ens serveixen per a la reconstrucció de les condicions de vida de la població d'una epoca determinada. Aquest gènere -relativament abundant des de mitjan segle XIX, a mesura que progressava la industrialització, tot i que ja el trobem a la darreria del XVIII- intentava determinar les condicions mediambientals i socials d'una localitat o d'una somarca concreta i proposava, en conseqüencia, les actuacions públiques i privades que es consideraven pertinents. Eren, pero, estudis de caràcter enciclopèdic que acostumaven a incloure una notícia històrica i geogràfica de la localitat o de la comarca, una descripció del medi (geologia, hidrografia, flora i fauna, etc.), de la població i la seva dinàmica, la situació de l'agricultura i la indústria, i recollien apreciacions sobre els aspectes psicosocials i socioculturals més qualitatius, a més de l'estudi de la morbiditat, la mortalitat i les seves causes, que eren el veritable objecte del treball. Per aquest caràcter enciclopèdic, les topografies eren per força molt desiguals en les seves diverses parts segons els coneixements i els interessos dels seus autors, que eren normalment metges amb inquietuds literàries i a vegades veritables erudits locals; pero el seu caire globalitzador i l'abundància de dades quantitatives i qualitatives que aporten ens donen una imatge d'una època. |