En el present assaig té lloc un recorregut, des d'un focus experimentat en primera persona, en el camp de l'esport, el cos i la desmesura. Per tal de portar-lo a terme, s'ha cregut convenient inserir un apartat en el qual es presenta l'evolució històrica de l'esport i la seva diferenciació respecte al joc, en tant que en molts casos poden arribar a confondre's. Després d'aquesta contextualització, s'analitza l'esport en tant que promotor de virtuts, tot portant-lo també cap a camp contrari pel que fa a l'aparició de la competició esportiva. La qual ens permet fer incidència en el terme de la “hybris” grega, presentada des de distintes perspectives. A tall conclusiu, proposem dues vies, una de les quals és més subjectiva, partint de l'experiència pròpia viscuda com a dona en el terreny de la competició esportiva, i també com a subjecte que experimentà una de les distintes formes de “hybris” derivades de l'obsessió esportiva, la desmesura. Prèviament però, hem cregut convenient fer també present la petja de Foucault respecte a l'estudi del cos, vinculat a la disciplina, cosa que ens permet dirigir-lo cap a la disciplina esportiva, com a forma de sotmetiment

In this paper we deal with the subjects of the body and the excess in the sport field, from a personal perspective. To carry it out, we start focusing in the historical evolution of the sport and its differentiation from the game, as in many cases may be confused. After this context, we analyze the sport as a promoter of virtues, but also bringing it to the opposite field with respect to the development of sports competition. This allows us to focus on the Greek term of "hybris", showed from different perspectives. In conclusion, we propose two ways. One is subjective, based on personal experience as a woman experienced in the field of sporting competition, as well as individual who experienced one of the various forms of "hybris" originated in sports obsession and excess. Previously, however, we believe appropriate to also present the footsteps of Foucault regarding the study of the body, linked to discipline, allowing us to direct it to the sport as a form of submission