El treball té per objecte l'anàlisi de la configuració jurídica que ha de donar-se als elements d'aprofitament comú a vàries finques. Com a exemple de la situació a tractar es pot posar el del supòsit de fet que va donar lloc als autes del TSJC de 27 de març i 17 d'abril de 1997: els propietaris de dues finques veïnes pretenien establir una zona d'ús comú destinada, entre d'altres finalitats, a aparcament, jardí i esbarjo en general, podent-se fins i tot construir una piscina. El problema es troba en buscar una institució jurídica que, amb el menor cost possible, permeti satisfer els interessos dels propietaris, els quals normalment voldran assolir les següents finalitats: 1a. La vinculació real indefinida de l'element d'aprofitament comú a la titularitat de les finques respectives, de manera que la transmissió de la finca impliqui la transmissió de l'element d'ús comú. Aquest no ha de poder ser objecte de disposició separada, sinó que ha d'anar sempre vinculat a la titularitat de les finques, i només pot quedar "desafectat" per l'acord entre els propietaris. 2a. La configuració de l'element d'ús comú sota el règim de comunitat "pro indiviso", en resultar el més adient per a aconseguir l'ús solidari que d'ell se'n pretén, excloent, d'acord amb l'art. 401.1 Cc, l'acció de divisió