Actualment la prescripció extintiva es regula en l’article 344 de la Compilació, precepte que té com a precedents legislatius immediats l’article 554 del Projecte de Compilació de 1.955 i l’article 373 del Projecte d’Apèndix de 1.930. La prescripció extintiva es regulava inicialment a Catalunya per l’Usatge Omnes causae -recollit en el Llibre VII, Títol II, constitució 2ª del primer volum de les Constitucions i altres drets de Catalunya-, que establia un termini de prescripció general de 30 anys per a tota classe d’accions. L’Usatge regulava el termini general de prescripció a Catalunya, si bé també es consideraven vigents altres disposicions, contingudes en les referides Constitucions, que establien terminis de prescripció diferents en determinats supòsits. En el treball estudiarem el règim actual de la prescripció extintiva, si bé també farem referència a la regulació que d’aquesta institució feien tant els precedents legislatius immediats de la Compilació com l’Usatge Omnes causae. Després d’estudiar una sèrie de qüestions de caràcter genèric, com són el concepte de prescripció extintiva, la seva diferenciació amb la institució de la caducitat dels drets, el seu fonament, i l’anàlisi de si en el seu règim actual predomina l’interès públic o el privat, tractarem concretament quin és el termini de prescripció de les diferents accions i drets