En la dinàmica actual del Dret català, que tendeix a assolir la completud constitucionalment possible en l’àmbit del Dret civil, es fa necessari construir uns criteris generals de transitorietat . La Disposició Transitòria 9ª CDCC declara aplicables els principis que informen l’Ordenament jurídic català per tal de resoldre les qüestions de caràcter intertemporal. Aquesta norma d’integració, posada en el context de l’Ordenament català actual, pot desplegar la seva virtualitat sempre que una norma no prevegi la solució del trànsit de la llei derogada a la nova. Així mateix és una norma que ha guanyat coherència en relació a l’antiga DT 7ª CDCC, superant la integració del sistema d’acord amb els criteris que informaven les Disposicions Transitòries del Codi civil. Caldrà inferir els principis que informen la previsió del dret intertemporal de l’Ordenament català, especialment el civil, per la qual cosa és convenient la previsió no només de les situacions més peremptòries, sinó de totes aquelles que per la seva naturalesa poden constituir un supòsit d’útil extrapolació. En efecte, la crida als principis generals per la DT 9ª CDCC implica una voluntat d’autosuficiència en el propi sistema de fonts i de substraure’s a la DF 4ª CDCC i a l’aplicació supletòria del Codi civil