El risc forma part de la nostra vida, la qual cosa ens obliga constantment a valorar-lo i gestionar-lo, encara que sovint ho fem de manera preconscient. En tota situació de risc es poden produir guanys i pèrdues, en funció de com el gestionin les persones implicades. Curiosament, o potser per això darrer, un dels factors que activen amb més intensitat els circuits cerebrals de la motivació és, precisament, la sensació de risc. Sense una percepció subjectiva de risc, la motivació que sentim per qualsevol cosa és molt menor. El procés polític i nacional en què estem immersos és, sens dubte, un paradigma de tot això. ¿Hi ha, però, diferències generals entre les diferents cultures en la manera d'assumir i gestionar el risc? Un treball acabat de publicar a la revista Cognition indica que la manera que tenen les diferents civilitzacions de valorar l'audàcia dels seus membres condiciona la forma com resolen les situacions de risc, amb enfrontaments o alternativament a través del diàleg, i també el grau de risc que estan disposats a assumir.