Abstract:
|
La majoria d'autors que treballen dins el marc teòric de la gramàtica generativa consideren que els subjectes postverbals de les llengües pro-drop s'obtenen d'ajuntar (Merge) un pro expletiu en la posició d'especificador de ST per satisfer el PPA (Chomsky 1995) ---considerat un universal lingüístic---, la qual cosa evita que el subjecte lèxic es mogui des del domini-θ fins a aquesta posició. En canvi, segons aquesta proposta, els subjectes preverbals fixen la seva posició a especificador de ST gràcies a un moviment-A, com passa en les llengües de subjecte explícit com ara l'anglès. La hipòtesi anterior, juntament amb d'altres no tant difoses, Rosselló (2000) ha demostrat que és falsa i ha proposat una explicació dins el marc minimista que explica de manera satisfactòria l'observació feta per Solà (1992) que els subjectes preverbals no focalitzats estan situats en una posició no argumental, la qual cosa posa en dubte que el PPA de ST sigui universal. A partir de la proposta de Rosselló (2000) sobre la derivació de les posicions dels subjectes en les llengües de subjecte nul i de les observacions de Barbosa (2000) sobre la naturalesa dislocada dels subjectes preverbals, en aquesta comunicació intentarem definir el mapa de les diferents posicions de subjecte en les llengües romàniques, tot simplificant altres propostes cartogràfiques que no s'adeqüen a la derivació assumida ací (cf. Cardinaletti 2004) |