Para acceder a los documentos con el texto completo, por favor, siga el siguiente enlace: http://hdl.handle.net/2117/76610

Seguiment de les obres de rehabilitació de dos edificis històrics
Freire Cecilia, Abigail
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II; Hormias Laperal, Emilio
El present projecte vol explicar la meva experiència com a col·laboradora, durant sis mesos, al despatx BH arquitectura. El contingut del treball es basa en feines d'obra i de despatx relacionades amb la rehabilitació, la sostenibilitat i l'accessibilitat a l'arquitectura. Un dels projectes en els que he col·laborat és en el seguiment de l'execució de les obres de rehabilitació de la Masia de Can Monés, al Prat de Llobregat. La masia disposa de planta baixa i dos plantes pisos, és caracteritzada pels trets d'una masia d'estructura clàssica de tres cossos i sala central al pis; disposa també d'una nau lateral fins a planta primera. Els murs de càrrega són de pedra en planta baixa i la resta són de maó massís. Els sostres en planta baixa són voltes de creueria, de mocador i de maó de plà; la resta de sostres estan conformats per bigues de fusta i revoltó ceràmic. Les cobertes a dues aigües tenen acabat amb teula àrab. En aquesta primera fase de consolidació estructural, s'ha restituït una volta de maó de plà i s'ha atirantat aquesta volta i una més, per tal d'evitar el desplom dels murs de façana. A la resta de sostres s'ha intervingut amb un innovador sistema de sostres estructurals, on s'utilitzen panells de fusta contralaminada recolzats sobre perfils metàl·lics ancorats als murs. A la major part del sostre de planta primera s'ha realitzat una substitució funcional, deixant les bigues de fusta i l'entrebigat com a un falç sostre decoratiu de valor patrimonial. Als sostres de planta segona i de la nau lateral no s'han pogut conservar el sostre original degut al seu estat de degradació. Al treball, s'exposa el seu procés de muntatge i els diferents factors a tenir en conte per la seva col·locació. A la vegada, es mostren diferents actuacions de rehabilitació d'elements de fusta, incorporant tractaments fungicida basats en injecció i polvorització a efectes d'eliminar els éssers xilòfags i la restitució de diversos caps de biga mitjançant el sistema beta, basat en la col·locació de varilles de fibra de vidre i resines. El seguiment de les obres ha estat una tasca que ha comportat una feina diària i ha ajudat a entendre i aprendre sobre diferents solucions constructives i aspectes a tenir en compte durant qualsevol obra de rehabilitació. La segona mostra de la meva estança al despatx, és la col·laboració al projecte i, en menor mesura, al seguiment de les obres de la 5a fase de l'edifici del C. Ripoll 25 de Barcelona, conegut per ser la seu de l'associació de dones Ca la Dona. En aquesta fase s'han realitzat intervencions d'instal·lacions i acabats. L'estructura de l'edifici es basa els mateixos sostres que a la rehabilitació de la Masia de Can Monés, sostres de panells de fusta contralaminada. He participat als inicis de les obres, concretament en la incorporació d'una escala on els sostres ja s'havien realitzat. Gràcies a la utilització dels panells de fusta contralaminada, questa ha estat de fàcil integració a l'obra. Per a la realització de l'escala s'ha baixat una part del sostre de la planta primera, per tal de que faci funció de replà d'escala. La part a baixar ha estat la que conformava l'escala en planta des del graó 17 fins a arribar a la planta superior. L'estructura de l'escala s'ha realitzat mitjançant perfilaria metàl·lica i l'acabat ha estat de paviment flotant. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar com amb aquest sistema de panells de fusta, s'adapta fàcilment a les necessitats de l'edifici, sense produir-ne afectacions. Per últim, he volgut explicar diferents actuacions d'accessibilitat tant a l'interior com a l'exterior de l'habitatge, a efectes de fer entendre la necessitat de saber-ne més sobre aquesta matèria. A l'accessibilitat dins dels habitatges, es mostra l'habitatge de Ctra. de Matadepera 250, on s'observa com amb escasses intervencions es pot fer accessible un habitatge. Als accessos als edificis es desenvolupen i comparen dos rampes de dos municipis diferents, Terrassa i L'Hospitalet de Llobregat; de forma que es distingeix clarament la voluntat i competències d'ambdós Ajuntaments. L'Ajuntament de Terrassa, ens ha fet moure'ns i modificar la rampa per tal de que aquesta fos el model a seguir per la resta d'edificacions veïnes. En canvi, al barri de Bellvitge, corresponent a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat ens ha posat diversos obstacles per la realització de la rampa. Cal destacar que Bellvitge té una dificultat molt greu d'accessibilitat i una població envellida; fet que està provocant que els veïns del barri marxin. Per tant, es pot intuir la complexitat d'una matèria que poc a poc anirà agafant importància a causa de l'envelliment de la població.
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Rehabilitació d'edificis
Historic buildings--Conservation and restauration
Edificis -- Remodelació -- Catalunya
Edificis històrics -- Conservació i restauració -- Catalunya
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Universitat Politècnica de Catalunya
         

Mostrar el registro completo del ítem