L’Acordió diatònic a escena és un projecte d’investigació artística basat en la hipòtesi que la festa tradicional i la performance contemporània són dos actes que poden confluir en molts aspectes. Aquests defineixen molt bé la meva trajectòria artística, des de la música tradicional i les festes majors viscudes fins a la creació plàstica iniciada amb els estudis de belles arts. L’objectiu és veure com es poden articular aquests dos fets artístics en un escenari. Per fer-ho poso en joc quatre eixos que hi són molt presents: la música, la veu, el moviment i les arts plàstiques. Jo i el meu acordió diatònic som els dinamitzadors d’aquests eixos i relacionant-los entre ells apareixen 17 línies d’investigació a seguir. El resultat de la recerca es plasma en un espectacle que conté diverses performances que fan dialogar els quatre eixos i els converteixen en actes performatius amb uns rituals propis envoltats de l’imaginari creat durant els mesos d’investigació.

L’Acordió diatònic a escena es un proyecto de investigación artístico basado en la hipótesis que la fiesta tradicional i la performance contemporánea son dos actos que pueden confluir en muchos aspectos. Estos definen muy bien mi trayectoria artística, desde la música tradicional y las fiestas mayores vividas hasta la creación plástica iniciada con los estudios de bellas artes. El objetivo es ver cómo se pueden articular estos dos hechos artísticos en un escenario. Para hacer-lo pongo en juego cuatro ejes que están muy presentes en ellos: la música, la voz, el movimiento y las artes plásticas. Yo y mi acordeón diatónico somos los dinamizadores de estos ejes y relacionando-los entre ellos aparecen 17 líneas de investigación a seguir. El resultado de la investigación se plasma en un espectáculo que contiene varias performances que hacen dialogar los cuatro ejes y se convierten en actos performativos con unos rituales propios rodeados del imaginario creado durante los meses de investigación.

L’acordió diatònic a escena is an artistic research project based on the hypothesis that the traditional events and the contemporary performances are two actions that can converge in many aspects. They both perfectly define my personal artistic trajectory, from the traditional music and the experienced traditional events (festes majors) to the plastic arts creation aptitudes which I developed during my Arts university degree. The main objective is to investigate how these two artistic facts can be articulated in the stage. To achieve it, I have organized the research in four axes: music, voice, movement and plastic arts. Me and my accordion are the facilitators that promote interaction among these axis and as a result of these interactions, 17 lines of research have been developed and explored. Main results of my research are evidenced in a show that contains different performances that promote dialogue among the four axes and transform them into performances with their own rituals and they are surrounded by the imaginary created during my research process.