This article briefly reviews the different models in existence in our country for in-service teacher training in the area of mathematics teaching, clarifying some of the currents which have made it possible to make progress in the direction of good mathematics learning: skills, the learning context and the connections between different areas of mathematical content. In this context, and building on educational research at both national and international levels, the institutional goal is to promote a training model based on social-constructivist theories of human learning, in which teachers are at the centre of, and are the initiators of, their own training. This model sets out from the observation of what each teacher does, how they do it and why they do it. Interaction with others, with oneself and with theory leads to reflection upon the practice observed and, by means of processes such as contrast and instrument such as portfolios, to reconstruction which brings about appreciable improvement in one’s own practices. Even though the features of the model do not allow training to begin on the basis of closed content, readers are offered some arguments to justify the choice of “the methodological use of problems in the mathematics classroom” as apattern for content within the training programme for mathematics teachers run by the autonomous government of Catalonia’s department of education and universities

En aquest article es fa una breu revisió dels diferents models de formació permanent del professorat en l'àmbit de la didàctica de la matemàtica que coexisteixen en el nostre país i es posen de manifest alguns del eixos que han de permetre avançar cap a una bona educació matemàtica: les competències, el context en el qual s'aprèn i les connexions entre els continguts matemàtics. Dins d'aquest panorama, i a partir de l'aval de la recerca educativa tant nacional com internacional, a nivell institucional es pretén impulsar un model de formació fonamentat en les teories socioconstructivistes de l'aprenentatge humà on el professorat és el protagonista i l'impulsor de la seva pròpia formació. Aquest model parteix de l'observació del que cada professor fa, com ho fa i per què ho fa. La interacció amb els altres, amb un mateix i amb la teoria porta a una reflexió sobre la pràctica observada, i a través de processos com el contrast i d'instruments com el portafolis, s'aconsegueix una reconstrucció que dóna lloc a una millora evidenciable de la pròpia pràctica. Tot i que les característiques del model no permeten iniciar l'acció formativa a partir d'un tema tancat, s'ofereixen als lectors alguns arguments que justifiquen el fet d'haver escollit “l'ús metodològic dels problemes a l'aula de matemàtiques” com a tema orientador dins del Programa de formació per a l'ensenyament de les matemàtiques endegat des del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya