El present projecte final de grau tracta un mètode de restauració d’un casament (casa de camp que forma part de l’arquitectura tradicional de l’illa) conegut com “Ca na Coll” situat a Sant Agustí d’es Vedrà al municipi de Sant Josep de Sa Talaia a l’Illa d’Eivissa. Degut al seu precari estat de conservació i a les destrosses que ha estat sotmès la darrera dècada, l’habitatge es troba inhabitable. Per tal de tornar-lo a fer habitable i que sigui capaç d’acomplir la seva funció, no tan sols com a l’habitatge que era (per al qual tan sols haguéssim proposat una restauració) sinó com a qualsevol habitatge d’avui dia, proposem una restauració i adequació del mateix amb la fi d’obtenir tots els avantatges que ens proporcionen les característiques constructives de la construcció tradicional i els que ens ofereix la tecnologia d’avui dia. Per a portar a terme aquesta proposta, estudiarem els trets més característics de la construcció tradicional a l’illa d’Eivissa que ha anat passant de pares a fills generació rere generació. Aquest tipus de construcció ha avançat molt a poc a poc i des de l’arribada del turisme a l’illa ha quedat pràcticament estancada i quasi oblidada. Farem doncs un estudi acurat d’aquestes tècniques i farem una proposta de quin tipus d’avantatge tecnològic dels que podem gaudir avui dia ens proporciona un major benefici per al casament. Diversos estudis apunten a que dintre d’aquesta era tecnològica moderna que ens trobem, estem donant un salt cap al que anomenen “era verda” fruit de les fonts d’energia renovables, és per aquest motiu pel qual provarem d’introduir aquest tipus de fonts d’energia en l’habitatge. Com anirem veient més endavant, la present proposta intentarà aprofitar els avantatges de la construcció tradicional i els de la tecnologia per tal de fer d’aquest casament antic un nou casament autosuficient i que, per tant, proporcioni també un salt evolutiu en la construcció d’aquest tipus d’habitatges.