En els darrers anys ha augmentat la preocupació sobre els productes de fissió, entre ells l’isòtop 79 del seleni, ja que són molt tòxics i mòbils i això fa que puguin arribar fàcilment a la biosfera. Per tant, per evitar i retardar el procés es fa interaccionar el producte de fissió amb una fase mineral, per tal de que el primer quedi immobilitzat. Per tal d’aconseguir aquesta retenció és necessari investigar sobre els possibles mecanismes d’interacció del producte de fissió amb el mineral per predir el comportament del sistema i així discernir si el mineral és útil per retardar l’aparició del producte de fissió a la biosfera. Actualment existeixen diferents processos d’immobilització però en aquest present projecte només s’estudiarà el de sorció. En aquest projecte es pretén estudiar el procés d’adsorció del seleni (IV) sobre un òxid de ferro (siderita), component d’alguns sòls, com a objectiu de comprovar si l’ús d’aquest mineral pot provocar una disminució dels nivells de seleni (IV) al sòl i a les aigües subterrànies i per tant un augment del temps en el que aquest metall podria sortir a la biosfera. Per a realitzar l’estudi, prèviament s’ha caracteritzat el sòlid i els experiments s’han realitzat a escala de laboratori, a temperatura ambient i mitjançant assajos en discontinu (batch). Primerament, abans de l’experimentació en el laboratori, s’ha realitzat un estudi bibliogràfic en relació amb el seleni com a residu nuclear, la seva gestió i els problemes mediambientals derivats així com de la composició del sòl i característiques principals de la siderita. Els resultats de l’estudi experimental realitzat s’ha demostrat que: - La seva àrea superficial a partir del mètode B.E.T ha sigut de 7,57 m2/g FeCO3 amb una desviació de 0,02 (2 %). - La major adsorció del seleni (IV) sobre siderita té lloc amb una relació de líquid/sòlid (S/L) de 5 g/l i a un pH proper al del punt de càrrega zero (7,2), pH en el que l’espècie majoritària en dissolució és l’hidrogenselenit (HSeO3 -). - Les dades experimentals de l’equilibri d’adsorció del sistema Se (IV) i siderita s’han ajustat adequadament a la isoterma de Langmuir obtenint la saturació a un valor de capacitat màxima de 7,19·10-3 mg/m2 (9,10·10-8 mol/m2) per l’ajust no lineal.