Aquesta comunicació és una reflexió sobre la visió històrica com una eina creativa i productiva en la determinació del projecte d’arquitectura. No es tracta de recuperar els fantasmes del passat sinó de buscar la herència que continua viva i te un efecte en el present, en el dia a dia de la gent, per a defensar els plantejaments arquitectònics en continuïtat amb el lloc, entenent que l’estudi i la preservació del que hi ha no és un fre a la creativitat sinó una condició i un estímul per a un futur innovador. Les dicotomies camp-ciutat, tradició-modernitat, es mostren en cada persona individual de la mateixa manera que des del punt de vista acadèmic s’han separat tradicionalment, però aquest anàlisi trenca amb aquest pensament perquè es contraproduent per al lloc. Es considera el territori com una obra d’art, producte de llargs processos de coevolució entre poblament humà i ambient, entre naturalesa i cultura. Es pot introduir la modernitat a cada lloc des del lloc, es a dir, incorporant les influències beneficioses per a la cultura local, que s’ha de cuidar i valorar de forma participativa per a reconèixer la cultura inconscient de si mateixa, en la que el que es valora es la tradició, en la que la forma de construcció te gran relació amb el context i es manté estable font al canvi, ajustant-se lentament amb petites modificacions, en contraposició a la cultura conscient, característica de la societat moderna, urbana, oberta A partir del reconeixement de l’historia urbana i de la cultura local, entra l’arquitecte com un planificador visionari, que enten l’entorn construït com el producte de la participació de moltes persones i l’arquitectura com cultura. L’arquitecte pot dialogar amb el medi ambient i afavorir una trasformació sense destruccions inútils, prioritzant la rehabilitació com actitud de projecte. El primer cas d’estudi es un exemple de descripció, interpretació i representació del patrimoni territorial al Maestrat de Terol, mitjançant un procés de producció artística i tècnica per trobar les característiques arquitectòniques del territori i les qualitats específiques del seu entorn cultural i geogràfic. El segon cas d’estudi un exemple d’estudi històric-estructural de la forma urbana de Morella en clau patrimonial a través del llenguatge de patrons de Critopher Alexander.

Peer Reviewed