GENETIC IMPROVEMENT OF A TOMATO LANDRACE (PERA DE GIRONA) USING THE GENEALOGICAL METHOD: ANALYSIS AND SELECTION IN THE IN F2 AND F3 GENERATIONS Abstract Traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) are highly appreciated by consumers by their high organoleptic quality and cultural link with the territory. Nowadays, strong foreign competition and low prices for tomato commercialization are threatening the profitability of this cultivation in Catalonia. In this context local farmers want to compete differentiating their cultivation from others by means of singular varieties, thus demanding improved traditional varieties. This breeding program, is carried out to obtain new pure lines with improved agronomic behavior and organoleptic quality. Genealogical method was applied on two families, H1 and H2, derived from self-pollination of two hybrids. This work focuses on the study of the generations F2 and F3. In the F3 we worked with 236 plants of the family H1 and 293 plants of the family H2, whose were phenotyped in an experimental field with randomized blocks and two replicates. Different traits related to fruit morphology, plant structure and yield were evaluated in a plant per plant basis. As a result 27 F3 genotypes were selected based on different criteria. Most of the genotypes of the H1 family did not present a satisfactory agronomic performance, so 91% of the individuals were excluded. However the 2 best genotypes have been selected. Regarding the H2 family, all genotypes were phenotyped and the further selection was based on two criteria. The first was the qualitative assessment of the breeder in the field. This data allowed to select the best 18 genotypes. Second selection criteria was phenotyping data. Using this approach. 2 genotypes with yield greater than 3.0 kg/ plant were selected and 5 other genotypes were selected to present good combinations of characters defined in the ideotype. Seeds from all the plants selected have been obtained to construct the F4 generation of the breeding program. Keywords: landrace, Solanum lycopersicum L., genealogical method, agromorphological traits.

MILLORA GENÈTICA D'UNA VARIETAT TRADICIONAL DE TOMÀQUET (PERA DE GIRONA) PEL MÈTODE GENEALÒGIC: ANÀLISI I SELECCIÓ EN LES GENERACIONS F2 I F3 Resum Les varietats tradicionals de tomàquet (Solanum lycopersicum L.) són molt apreciades per la seva qualitat organolèptica i pel seu vincle cultural amb el territori. En l'actualitat, la forta competència exterior i els baixos preus de comercialització del tomàquet, posen en risc la rendibilitat d'aquest conreu a Catalunya. En aquest context els agricultors locals volen diferenciar-se de la competència, mitjançant el cultiu de varietats singulars. Amb aquest objectiu es porta endavant aquest programa de millora genètica, per obtenir noves línies pures que presentin un elevat rendiment i qualitat organolèptica. S'aplica el mètode genealògic sobre dues famílies, H1 i H2, derivades de l'autofecundació de dos híbrids. Aquest treball se centra en l'estudi de les generacions F2 i F3 del programa de millora. A la generació F3 es va treballar amb 236 plantes de la família H1 i 293 plantes de la família H2, les quals van ser avaluades al camp emprant un disseny experimental de blocs a l'atzar amb dues repeticions. Es van estudiar, per planta, caràcters morfològics del fruit, estructurals de la planta i el rendiment. Com a resultat es van seleccionar 27 genotips en base a diferents mètodes de selecció. La majoria de genotips de la família H1 no van presentar un comportament agronòmic satisfactori, pel que va ser descartat el 91% d'individus. No obstant això es van seleccionar els 2 millors genotips. Pel que fa a la família H2 es va estudiar la totalitat de genotips disponibles i es va realitzar selecció en base a dos criteris de selecció. El primer criteri va ser la valoració qualitativa realizada por el millorador, una estratègia que va permetre seleccionar els 18 genotips millor valorats. El segon criteri va ser les dades de fenotipat, les quals van permetre seleccionar 2 genotips amb rendiment superior a 3,0 kg/planta i 5 genotips per presentar combinacions de caràcters agromorfològics d'interès. De tots els materials seleccionats s'ha obtingut llavor per autofecundació, constituint la generació F4 del procés de millora. Paraules clau: varietat tradicional, Solanum lycopersicum L., millora genètica, mètode genealògic, caràcters agromorfològics.

MEJORA GENÉTICA DE UNA VARIEDAD TRADICIONAL DE TOMATE (PERA DE GIRONA) POR EL MÉTODO GENEALÓGICO: ANÁLISIS Y SELECCIÓN EN LAS GENERACIONES F2 Y F3 Resumen Las variedades tradicionales de tomate (Solanum lycopersicum L.) son muy apreciadas por su calidad organoléptica y por su vínculo cultural con el territorio. En la actualidad, la fuerte competencia exterior y los bajos precios del tomate, ponen en riesgo la rentabilidad de este cultivo en Cataluña. En este contexto los agricultores locales quieren diferenciarse de la competencia mediante el cultivo de variedades singulares. Con este objetivo se lleva adelante este programa de mejora genética, para obtener nuevas líneas puras que presenten un elevado rendimiento y calidad organoléptica. Se aplica el método genealógico sobre dos familias, H1 y H2, derivadas de la autofecundación de dos híbridos. Este trabajo se centra en el estudio de las generaciones F2 y F3 de dicho programa de mejora. En la generación F3 se trabajó con 236 plantas de la familia H1 y 293 plantas de la familia H2, evaluadas en campo en un diseño experimental de bloques al azar con 2 repeticiones. Se estudiaron, por planta, caracteres morfológicos del fruto, estructurales de la planta y el rendimiento. Como resultado se seleccionaron 27 genotipos en base a diferentes estrategias de selección. La mayoría de genotipos de la familia H1 no presentaron un comportamiento agronómico satisfactorio, por lo que se descartaron el 91% de individuos. No obstante se seleccionaron los 2 mejores genotipos. Respecto a la familia H2 se estudió la totalidad de genotipos disponibles y se realizó la selección en base a dos criterios. El primero fue la valoración cualitativa del mejorador realizada visualmente en campo, lo que permitió seleccionar 18 genotipos. El segundo fue en base a los datos de caracterización. Se seleccionaron 2 genotipos con rendimiento superior a 3,0 kg/planta y 5 genotipos por presentar combinaciones de caracteres agromorfológicos de interés. De todos los materiales seleccionados se ha obtenido semillas por autofecundación, obteniéndose la generación F4 del proceso de mejora. Palabras clave: variedad tradicional, Solanum lycopersicum L., mejora genética, método genealógico, caracteres agromorfológicos.