La majoria dels accidents produïts en estructures metàl·liques es deuen a errors en el disseny o execució de les unions. La dificultat del disseny de les unions augmenta si es tracta de perfils tubulars, especialment circulars, perquè la seva geometria no és adequada per a la majoria de unions. Alguns tipus de unions requereixen la unió del extrem de un perfil tubular amb un element pla, com una placa, de forma longitudinal. Aquestes unions, poc documentades, es poden realitzar de diversos mètodes dels que en destaquen tres: unió mitjançant un tall o ranura en el perfil de secció tubular buida, unió mitjançant l’aplanament del extrem de la secció tubular buida i unió mitjançant un medi auxiliar en forma de T. En aquesta tesina s’han estudiat els tres mètodes per realitzar aquestes unions mitjançant cargols realitzant una guia per dissenyar aquestes unions amb exemples de dimensionament per cada mètode. Del darrer mètode s’han realitzat unes taules en les que es representen les possibles unions entre una selecció dels elements.