El present treball està enquadrat en el context de les energies renovables i l'electrònica de potència. Concretament, se centra en el sistema d'emmagatzematge d'energia necessari dins d'una microxarxa, planteja i discuteix les possibilitats de gestió d'aquest, en fa una elecció, i la implementa. Dins de les possibilitats estudiades, l'estudi se centra en analitzar les possibilitats de millora donades per una hibridació bateries-supercondensador. Per decidir quina solució s'implementa, es fan una sèrie de simulacions per comprovar quina opció resulta més adequada. Una vegada escollida la solució, s'estudia el control necessari per fer-la funcionar, s'implementa en un microcontrolador, i es comprova experimentalment. Els resultats obtinguts demostren que la hibridació amb supercondensador suposa una millora substancial en l'ús de les bateries, que representa un increment important de la seua vida útil.