Aquest treball tracta sobre les innovacions pedagògiques de l’educació, principalment en la matèria de les Matemàtiques, en la primera meitat del segle XX, període anterior a la Guerra Civil Espanyola. Es fa un recorregut per aquells personatges que van ser claus per poder dur a terme aquesta renovació docent. També es descriuen els projectes en els que van participar i els centres en els quals van col·laborar, ja sigui com a fundadors, directors o mestres destacats. Així doncs, es parla de: Manuel Ainaud i Sánchez i la se aportació dins l’Ajuntament de Barcelona; Rosa Sensat i Vilà i la seva dedicació dins dels dos projectes educatius d’ensenyament primari públic més destacats, les Escoles del Bosc i els Grups Escolars; Alexandre Galí i Coll amb la seva implicació dins la Generalitat, el seu estudi de Mesura Escolar i la seva tant estimava Blanquerna, centre mutualista; Josep Estalella i Graells i el seu esforç i perseverança per aconseguir crear l’Institut-Escola de Barcelona, dins l’ensenyament públic; Pere Puig i Adam, matemàtic, professor i divulgació de gran quantitat de material d’ensenyament secundari de l’època. Posteriorment, es fa una valoració sobre els aspectes pels quals es va considerar una etapa tant brillant. També es comparen l’organització de les etapes i les competències mínimes de l’ensenyament obligatori amb el sistema educatiu actual. Finalment, es fa una reflexió sobre si seria possible recuperar tot o part del projecte i si realment seria viable fer-ho. L’ampli llistat bibliogràfic aportat al final del treball permet aprofundir amb més detall dins de cadascun d’aquests apartats.