Els acers inoxidables austenítics es presenten com a candidats potencials per a la seva aplicació com a materials estructurals degut a la seva excel·lent conformabilitat, soldabilitat conjuntament amb una elevada resistència a la corrosió i capacitat d’absorbir energia. Tot i així, el principal desavantatge que presenten és el seu baix límit elàstic. Una de les vies que permeten millorar aquesta propietat és l’afinament del gra austenític. Actualment, s’estan duent a terme estudis basats en la utilització dels acers inoxidables austenítics metaestables. Aquests, comparats amb la resta d’acers austenítics, es caracteritzen per presentar transformació de fase d’austenita a martensita a l’estar sotmesos a deformació. S’ha demostrat que tractaments tèrmics de reversió, posteriors a processos de laminació en fred, permeten que la martensita originada durant la deformació transformi de nou austenita afavorint la formació de nous grans amb una mida de gra que pot arribar a ser submicromètrica. Fins el moment, s’ha comprovat que mitjançant els tractaments de reversió s’aconsegueix millorar la resposta a tracció i a fatiga però són escassos els estudis dedicats a analitzar quin efecte resultant té sobre el desgast. L’objectiu d’aquest projecte es centra en avaluar la resistència al desgast de tres condicions de l’acer inoxidable austenític metaestable EN. 1.4318 (AISI 301LN): una en estat de recuit i dues després de realitzar un tractaments tèrmic de reversió a acers que prèviament han estat laminats en fred a un 20 i 40% respectivament. Els assajos de desgast s’han dut mitjançant lliscament sense lubricant aplicant diferents càrregues i distàncies de recorregut. Les petjades s’han analitzat mitjançant, perfilometria, difracció de raigs-x i microscòpia electrònica de rastreig. Els resultats posen de manifest que els tractaments de reversió comporten una millora en la resistència al desgast si es compara amb l’acer procedent de laminació en fred. Tot i així, la velocitat de desgast és superior a l’obtinguda per a l’acer en estat de recuit. L’anàlisi de les petjades de desgast posa de manifest que la tribocorrosió és el mecanisme que es desenvolupa per a les condicions d’assaig i de l’acer considerades en aquest projecte.