dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l'Educació |
dc.contributor |
Martínez García, Herminio |
dc.contributor.author |
Segura Grau, Ferran |
dc.date |
2013-06-27 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/22803 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Ensenyament i aprenentatge::Gestió i planificació educativa |
dc.subject |
Instructional systems -- Evaluation |
dc.subject |
Tecnologia |
dc.subject |
Millora |
dc.subject |
Models educatius |
dc.subject |
Canvis |
dc.subject |
Reforma |
dc.subject |
Ensenyament |
dc.subject |
Secundària |
dc.subject |
Sistema educatiu -- Avaluació |
dc.title |
La Tecnologia de Secundària en Països Occidentals: aspectes Comparatius i propostes de millora per al sistema educatiu espanyol |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
dc.description.abstract |
El treball pretén donar una visió de l’actual model educatiu
espanyol i comparar-lo amb d’altres models de referència a l’avantguarda mediàtica.
Donant també una visió de la futurible reforma de la llei d’educació LOMCE (Ley Orgánica
para la Mejora de la Calidad Educativa) atès el conflicte que ha generat i el paper que hi
desenvoluparà la tecnologia en l’àmbit d’estudis secundaris, tan obligatoris com post
obligatoris.
Per a realitzar l’estudi, s’han utilitzat informes de la Comissió Europea Eurydice així com
els resultats de l’informe PISA de l’OCDE per determinar els índex que poden resultar
determinants a l’hora de qualificar un model educatiu, com ara ratios d’alumnes /
professor, el nombre d’alumnes que ocupen l’aula o les característiques socioeconòmiques
de les famílies dels estudiants i les desviacions ens els resultats que això
comporta.
Anàlogament, s’han analitzat tres models educatius diferents amb el seu corresponent
currículum de tecnologia i les diferents vessants en què l’aborden respecte el model
espanyol; observant possibles avantatges que puguin ser adaptables al model estatal.
Concretament, els tres països d’estudi han estat Anglaterra, França i Finlàndia. Tots tres
presenten millors resultats en els informes presentats, a més a més, presenten cultures
diferenciades tot i tractar-se de països del mateix ordre social i tecnològic.
Finalment, es proposen una sèrie de propostes de millora enfocades a augmentar la
qualitat del sistema actual i que alhora siguin adaptables a un futur canvi del pla d’estudis
si finalment la nova legislació entra en vigor. |