Aquest projecte final de carrera estudia el funcionament de l’Àrea de Rehabilitació de l’Institut Guttmann, una entitat especialitzada en rehabilitació de persones amb lesions medul·lars i danys cerebrals adquirits. L’estudi es realitza en dues fases: primer es fa una recopilació de dades per fer una descripció detallada de la situació actual i, després, es fa una anàlisi de la situació i es desenvolupen i validen propostes de millora. En primer lloc, l’estudi fa una fotografia actual de la distribució dels pacients (al voltant de 170) en un espai (el gimnàs) de 2373 m2, i en un horari determinat (de 10 h a 17h), per activitats rehabilitadores (17) i per professionals (38) de quatre especialitats diferents. A partir de l’observació i recopilació de dades directa, s’hi descriuen les patologies dels pacients, el contingut de les activitats rehabilitadores i les característiques tècniques dels professionals. La imatge de la situació actual es completa amb l’estudi de dades històriques de l’Institut Guttmann, d’un període total de nou mesos, que aporta informació valuosa sobre els perfils dels pacients (més enllà de la patologia), sobre les necessitats i les característiques de rehabilitació de cada tipus de perfil, i sobre el canvi continu de pacients degut a les altes i baixes mèdiques. En una segona part, l’estudi se centra a analitzar les dades recollides, amb dues finalitats principals. Primer de tot, a partir dels resultats obtinguts, es dedueixen els punts forts i febles de l’organització pel que fa a temps, espai, distribució de pacients i recursos assignats. I un cop elaborada aquesta informació el projecte presenta tres propostes de millora de la distribució dels pacients i calcula quin és el nombre mínim de professionals per a una correcta rehabilitació. La proposta relativa a la replanificació periòdica crida l’atenció sobre la necessitat de fer una readjudicació periòdica d’horaris d’activitats dels pacients per evitar concentracions en hores i activitats determinades. La proposta relativa a la priorització segons la tipologia de pacient fa un pas més i se centra, tot mantenint l’objectiu d’evitar concentracions i distribucions desiguals, a readjudicar horaris i activitats adaptant-se a determinades necessitats dels pacients. La proposta que fa referència a la distribució òptima dels professionals manté els avantatges de les dues primeres i garanteix una homogeneïtzació de la càrrega de feina dels professionals, la qual cosa evita saturacions i va en benefici de la qualitat de la prestació professional. En quart lloc, es calcula el nombre mínim de professionals necessaris per prestar el servei de rehabilitació i quin impacte tindria en la qualitat. El projecte clou amb una verificació dels resultats obtinguts mitjançant simulacions d’horaris fetes a partir de mostres aleatòries i amb una valoració dels avantatges que proporciona aquest cada proposta de millora i reorganització.