The stated work talks about the establishment of a disinfecting protocol that is able to get the in vitro culture of Arctostaphylos uva-ursi. All plant materials used came from their natural environment. Four different tests were done. The first one was disinfected with sodium hypochlorite with 1% of active chlorine and it was proved the provenance effect in cultured media formulated with a variation on the hormone growth type (Benzyl-aminopurine (BAP), indole-3-acetic acid (IAA) and 3-indolebutyric acid (IBA)) and one control media. It was used on the apical zone of the plant material with the two youngest leaves. The second test, taking in account either the provenance, was proved the disinfection effect with ethanol (80% a few seconds) followed by sodium hypochlorite (2% of active chlorine) for 35 minutes. In that test peeled buds and internodes were used. The third test increased the time of contact between plant material and disinfectant solution and some treatments with more doses of active chlorine were done. In this case the plant's material used was peeled buds and internodes. In the last test the disinfection effect of sodium dichloroisocyanurate (NaDCC) vs. sodium hypochlorite was tested. It was done through different treatments (E1: 500 ppm NaDCC 24 hours; E2: 15.000 ppm NaDCC 1hour; E3: sodium hypochlorite 1% of active chlorine 1 hour) plus the application of ethanol at 80% in peeled buds and internodes. In this test the media was formulated with low doses of NaDCC. Every culture media were made from the basal medium of Murashige and Skoog (1962) and it was used as a solidified agar. Results from the first tests showed high levels of contaminations and the necrosis of plant material. On the last test, the contaminations had decreased considerably at treatments E1 and E2 and viable peeled buds were obtained. Peeled buds had shown less probability of being infected than the internodes. Sodium hypochlorite was not a good disinfection treatment for that specie with that doses and time exposed used on those tests.

El present Treball Final de Grau tracta d'establir un protocol de desinfecció de l'espècie Arctostaphylos uva-ursi per la seva introducció in vitro. Tot el material vegetal que va ser introduït procedia del seu hàbitat natural. Es van realitzar quatre assajos diferents. En el primer es va desinfectar amb hipoclorit de sodi al 1% de clor actiu i es va testar l'efecte origen del material vegetal en medis de cultiu formulats amb diferents hormones de creixement (Benzil-aminopurina (BAP), àcid 3-indolacètic (AIA) i l'àcid 3-indolbutíric (AIB)) i un medi control. Com a font d'explanació s'utilitzà la zona apical del material vegetal amb les dues fulles més joves. En el segon assaig, tenint en compte també l'efecte origen, es va procedir a una desinfecció amb etanol (80% pocs segons) seguida d'una amb hipoclorit sòdic (2% clor actiu). En aquest assaig es van utilitzar entrenusos i gemmes pelades. En el tercer assaig es va augmentar el temps de contacte del material vegetal amb la solució desinfectant i es va realitzar algun tractament amb una dosi més elevada de clor actiu. En aquest cas el material vegetal emprat van ser gemmes pelades i entrenusos. En l'últim assaig es va comprovar l'efecte de la desinfecció amb diclorocianurat de sodi (NaDCC) en front el hipoclorit de sodi. Es van realitzar diferents tractaments (E1: 500 ppm NaDCC 24 hores; E2: 15.000 ppm NaDCC 1hora; E3: Lleixiu en 1% de clor actiu 1 hora) més la utilització d'etanol al 80%, en gemmes pelades i entrenusos. També es va formular medi de cultiu amb NaDCC. Tots els medi de cultiu es van elaborar a partir del medi base de Murashige i Skoog (1962) i es va emprar com a gelificant agar. En els tres primers assajos els resultats van mostrar un elevat nombre de contaminacions fúngiques i la necrosi del material vegetal. En el darrer assaig les contaminacions van disminuir notablement en els tractaments E1 i E2 i es varen obtenir gemmes pelades viables. Les gemmes pelades han presentat un risc menor de contaminació enfront els entrenusos. L'hipoclorit de sodi no ha resultat, amb les dosis i temps assajats, un bon tractament desinfectant per a aquesta espècie.

El presente Trabajo Final de Grado trata de establecer un protocolo de desinfección de la especie Arctostaphylos uva-ursi para su introducción in vitro. Todo el material introducido provenía de su hábitat natural. Se realizaron cuatro ensayos diferentes. En el primero se desinfectó con hipoclorito de sodio al 1% de cloro activo y se testó el efecto origen del material vegetal en medios de cultivo formulados con diferentes hormonas de crecimiento (benzil-aminopurina (BAP), ácido 3-indolacético (AIA) y ácido 3-indolbutírico (AIB)) y un medio control. Como fuente de explanación se utilizó la zona apical del material vegetal. En el segundo ensayo, teniendo en cuenta también el efecto origen, se procedió a una desinfección con etanol (80% pocos segundos) seguida de una con hipoclorito sódico (2% de cloro activo) durante 35 minutos. En este ensayo se utilizaron entrenudos y yemas peladas. En el tercer ensayo se incrementó el tiempo de contacto del material vegetal con el desinfectante y se formularon tratamientos con dosis más elevadas de cloro activo. En este caso el material vegetal eran yemas y entrenudos. En el último ensayo se comprobó el efecto de la desinfección con diclorocianurato de sodio (NaDCC) frente el hipoclorito de sodio. Se realizaron diferentes tratamientos (E1: 500 ppm NaDCC 24 horas; E2: 15.000 ppm NaDCC 1 hora; E3: lejía en 1% de cloro activo 1 hora) más la utilización de etanol al 80% en yemas peladas i entrenudos. También se formuló medio de cultivo con NaDCC. Todos los medios de cultivo se elaboraron a partir de medio base de Murashige y Skoog (1962) y se utilizó como gelificante agar. En los tres primeros ensayos los resultados mostraron un elevado número de contaminaciones fúngicas y necrosis del material vegetal. En cambio, en el último ensayo las contaminaciones disminuyeron notablemente en los tratamientos E1 y E2 y se obtuvieron yemas peladas viables. Las yemas peladas han presentado menor riesgo de contaminación frente a los entrenudos. El hipoclorito de sodio no ha resultado un buen tratamiento de desinfección para esta especie, con el tiempo y la dosis ensayada.