Per tal d'aprofundir en la relació entre el llenguatge i la comprensió de la falsa creença, es va seleccionar una mostra de 78 nens i nenes d'edats compreses entre tres anys i mig i quatre anys. Els participants es van assignar a tres condicions d'entrenament: diàleg, atribució de qualitats i control sense llenguatge. L'entrenament consistia a comentar l'aparença/realitat d'objectes enganyosos o a atribuir dues qualitats a determinats objectes. Els resultats aporten dades a favor de la relació entre el llenguatge i la comprensió de la falsa creença, ja que els nens de les condicions de diàleg i d'atribució de qualitats mostren una millora en la comprensió de la falsa creença, mentre que no ho fan els participants de la condició control. Aquests resultats es discuteixen a partir de la idea que per a facilitar la comprensió de la falsa creença, cal un discurs que emfasitzi diferents perspectives o punts de vista de la realitat