Sovint, les línies d’altes prestacions de transport públic col·lectiu, com ara els corredors que uneixen el centre de la ciutat amb els barris i nuclis perifèrics, presenten un trade-off entre l’oferta diferencial d’accessibilitat (parades freqüents, cobertura en tot el territori) i uns costos i temps de viatge favorables als usuaris. En aquest sentit, és necessària la dotació de línies d’aportació o feeder en nuclis residencials allunyats del centre per a permetre l’accés de la població resident a la xarxa de TPC (transport públic col·lectiu) d’altes prestacions. Així doncs, la tesina pretén definir l’estructura logística de les línies d’aportació, de forma que es minimitzin els costos d’operació i, al mateix temps, es maximitzin les prestacions als usuaris, tot garantint un accés ràpid a la xarxa bàsica de TPC d’altes prestacions.