During this first third of this century, the continent of Europe witnessed far-reaching territorial transformations in the nineteenth century model. To some extent, the setting wich had inspired the epistemological structure of the French regional school was being replaced by one in which -at least to externa1 appearances- the relationship between the physical environment and human activities was much less evident. The adaptation of the theoretical and methodological context to the new Europe seems to take the form of a non-lineal evolution, for in the latter years of the period examined, evolutionary tendencies indicate a return to the more classical model. In this way, the growing interest which the publication had shown in Atlantic Europe and topics of a more economic nature, was truncated. The traditional settings --especially the Mediterranean- came to the fore again and interest in rural societies was renewed. Likewise, the monographic studies which had demonstrated distinct functional objectives in the midtwenties, recovered elements of ecological explanation, and the search for the relationship between environment and society

El continent europeu era, en el primer terç d'aquest segle, testimoni de violentes transformacions territorials que desdibuixaren el model noucentista. En certa manera, l'escenari en el qual s'havia inspirat l'edifici epistemològic de l'escola regional francesa és substituït per un entorn en el qual -almenys aparentment- les relacions entre el medi físic i les societats humanes restaren menys evidents. L'adaptació del cos teòric i metodològic a la realitat europea sembla caracteritzada per una evolució no lineal, ja que en els darrers anys del període d'estudi hom constata una involució, un retorn al model més clàssic. Així doncs, l'interès creixent que mostra la revista vers l'Europa Atlàntica i la temàtica més economicista es veié truncat en el darrer període, en el qual es reprenen els escenaris tradicionals (preferentment mediterranis) i es renova l'interès per les societats agrícoles. De la mateixa manera, les monografies que apareixen a la revista interrompen la seva vocaci funcional que havien manifestat a mitjans dels anys vint i, en gran mesura, retroben l'explicació ecològica, la recerca dels lligams entre medi i societat

El continente europeo era, en el primer tercio de este siglo, testimonio de violentas transformaciones tenitoriales que desdibujaron el modelo decimeónico. En cierta manera, el escenario enel que se había inspirado el edificio epistemològico de la escuela regional francesa estaba siendo sustituido por un entomo en el que -al menos en apariencia- las relaciones entre el medio físico y las actividades humanas aparecían menos evidentes. La adaptación del cuerpo teórico y metodológico a la realidad europea parece caracterizada por una evolución no lineal, ya que en los últimos años del periodo de estudio se constata una evolución, un retorno al modelo más clásico. Asi, el creciente interés que mostró la revista hacia la Europa Atlántica y la temática más economicista se ve truncada en el último periodo, en el que se retoman los escenarios tradicionales (preferentemente mediterráneos) y se renueva el interés por las sociedades agrícolas. De igual manera, las monografías que aparecen en la revista interrumpen su vocación funcional --que habían manifestado a mediados de los años veinte- y, en buena medida, reencuentran la explicación ecológica, la búsqueda de las relaciones entre medio y sociedad