La sísmica passiva és un mètode de prospecció geofísica que es basa en l'enregistrament i posterior processat del soroll sísmic per obtenir la variació en fondària de la velocitat de les ones de cizalla. La sísmica passiva no necessita cap font que generi ones sísmiques, com ara explosius, plataformes vibratòries ò martells, però si que aprofita els aparells enregistradors que s'utilitzen en altres mètodes sísmics i per tant no necessita cap inversió per adquirir instrumentació específica.La sísimica passiva és molt útil per carecteritzar sediments recents no cosolidats. Aquests sediments es troben en la major part d'areas urbanes. Combinant l'adaptabilitat que permet l'avantatge de no haver d'utilitzar cap font i la simplicitat de la geometria amb què es poden disposar els geòfons amb el fet que els sediments no consolidats ocupen la major part del sòl habitat, fa que la sísmica passiva tingui a priori un gran potencial.Aquest treball preten per una banda demostrar l'eficàcia de la sísmica passiva i al mateix temps acotar els marges on es mostra més eficaç. Es parteix de l'objectiu de provar la tècnica en entorns amb diferents nivells de soroll sísmic, comprovar l'efectivitat de la geometria lineal i comparar els dos mètodes de processat més estesos per establir quin reporta millors solucions.