La utilització del model de classe invertida ja es coneix abans de l’any 2000, però va començar a fer-se popular arrel de l’experiència de dos professors de secundària a Colorado (Estats Units) l’any 2007. El concepte “flip” (inversió) surt del fet que s’intercanvien els papers que tradicionalment tenen l’aula, on els professors transmeten els seus coneixements, i la casa de l’alumne, on es treballen els continguts amb els deures. Amb aquest model es planteja que l’alumne rebi els continguts fora de l’aula, mitjançant material audiovisual i inclús suport per internet (fòrums, xarxes socials), i el reforç dels continguts es faci a l’aula mitjançant activitats sobretot cooperatives, transformant l’aula d’una tribuna per a la transmissió de continguts a un veritable espai d’aprenentatge on l’alumne es converteix en protagonista i el professor en facilitador, disposant de més temps per a interactuar amb els seus alumnes. Apart de la part pedagògica que pot caldre reforçar per al disseny de les activitats a l’aula, aquest model té un fort component tecnològic que pot portar a molts professors, amb poca confiança en les seves habilitats en aquest aspecte degut a la seva condició d’immigrants digitals, a no aplicar-lo malgrat creguin en els seus beneficis. Això fa necessari donar a conèixer i posar al seu abast els recursos tècnics i els formatius necessaris per a poder utilitzar-los amb certa confiança i d’aquesta manera dissenyar i aplicar aquesta estratègia didàctica. Una estratègia que s’ha mostrat efectiva en diferents nivells educatius i assignatures, que pot encaixar en l’actual marc legislatiu, i que requereix uns recursos i un esforç a l’abast de la majoria dels docents.