dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Pons, Clàudia |
dc.date |
2014-05-02T10:57:02Z |
dc.date |
2014-10-01T22:02:18Z |
dc.date |
2013 |
dc.date |
2014-04-28T16:30:06Z |
dc.identifier.citation |
0214-8188 |
dc.identifier.citation |
596515 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/53773 |
dc.format |
38 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/271204; |
dc.relation |
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2013, vol. 55, p. 49-85 |
dc.rights |
(c) Pons Moll, Clàudia, 2013 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Balear |
dc.subject |
Vocals |
dc.subject |
Mallorca (Illes Balears) |
dc.subject |
Balearic language |
dc.subject |
Vowels |
dc.subject |
Majorca (Balearic Islands) |
dc.title |
(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d"una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d"aquesta manera: (a) tal com ja s"ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d"aquestes vocals d"assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l"estatus privilegiat de la síl·laba situada a l"esquerra o a l"inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional. |