dc.contributor |
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna |
dc.contributor.author |
Bantulà, Jaume |
dc.date.accessioned |
2014-04-10T08:03:02Z |
dc.date.available |
2014-04-10T08:03:02Z |
dc.date.created |
2009 |
dc.date.issued |
2009 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/228070 |
dc.format.extent |
12 p. |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna |
dc.relation.ispartof |
Aloma, 2009, Núm. 25 |
dc.rights |
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ |
dc.rights |
© Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – URL |
dc.source |
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) |
dc.subject.other |
Joc |
dc.title |
Una mirada a l'home que juga |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.subject.udc |
79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports |
dc.embargo.terms |
cap |
dc.rights.accessLevel |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.description.abstract |
En la primera part, de manera
molt sintètica, s’indica que l’interès per l’activitat lúdica es desenvolupa
sobretot a partir de la curiositat que desperta la infància en el
segle XIX, la qual comença a considerar-se com un estat diferenciat
de l’adult. Acostar-se al món infantil significà ocupar-se d’una de les
activitats principals i primordials que desenvolupen els infants: el joc.
D’aquesta manera fou com començarien a desplegar-se, des de perspectives
diverses, variades teories explicatives en torn d’aquest fenomen. En
l’abordatge d’aquest objecte d’estudi, però, els fruits han estat escassos
i som lluny de trobar una teoria explicativa general. En aquest article,
resseguint Huizinga, intentem acostar-nos a una definició en torn del
joc a partir de considerar diversos dels elements constitutius de la seva
essència. No obstant això, cal ser conscients que el joc no es deixa
aprehendre amb facilitat, sobretot si aquesta aproximació a l’homo
ludens no s’efectua des de la seva dimensió bio-psico-social. Per això
el monogràfic té un caràcter multidisciplinari. La segona part d’aquest
article té com a finalitat presentar cadascun dels tretze escrits, sabedors
que, a pesar de significar interessants aportacions a l’estudi del joc, els
articles no esgoten el discurs que es desplega quan estem interessats a
fixar la nostra atenció en l’home que juga. |