dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II |
dc.contributor |
Gómez Val, Ricardo |
dc.contributor |
Rosell Amigó, Juan Ramón |
dc.contributor.author |
Morant Fernández, Albert |
dc.coverage.spatial |
east=2.2048643231391907; north=41.39951358477371; name=El Poblenou, Barcelona, Espanya |
dc.date |
2013-12 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/21193 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Rehabilitació d'edificis |
dc.subject |
Church architecture--Conservation and restoration |
dc.subject |
Arquitectura religiosa--Conservació i restauració |
dc.title |
Diagnosi i recomanacions d'intervenció a l'Església de Sant Bernat Calbó |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
L’església de Sant Bernat Calbó està ubicada a pocs metres de la Rambla de Poblenou, entre
els carrers de Maria Aguiló i el de l’Amistat. L’edificació, construïda el 1957, combina una
estructura porticada de formigó armat vist i murs de tancament d’obra vista.
Degut al mal estat de conservació en el que actualment es troba l’església, l’Arquebisbat de
Barcelona ha decidit derruir la construcció i donar‐li un altre ús al terreny.
Amb aquest treball, s’intenta donar a conèixer l’església de Sant Bernat Calbó, analitzant tant
els seus aspectes tècnics, històrics i estètics. Però el nucli d’aquest, és diagnosticar i
comprendre les causes que han portat l’església al mal estat actual i proposar les intervencions
adients a cada cas per a una hipotètica restauració.
Per a poder representar l’església i permetre l’aixecament de lesions s’han refet els plànols de
l’església. Refent els plànols, m’he adonat que l’església no solament ha patit certs canvis al
llarg dels anys, sinó que els documents facilitats pels directors corresponien a un projecte
alternatiu al que es va acabar construint. Tot i això, tan el projecte alternatiu com l’original
obtingut a l’Arxiu de l’Arquebisbat de Barcelona, m’han sigut de gran ajuda.
Per a facilitar el diagnòstic, les diferents deficiències s’han numerat, ordenat en fitxes i
representat en un aixecament de lesions. Aquest anàlisis individual de les lesions ha
possibilitat trobar causes comuns entre elles que han permès agrupar‐les, facilitant el
diagnòstic i simplificant les intervencions de restauració.
Al llarg del treball s’han utilitzat diferents tipus de proves, in situ i a laboratori, que han facilitat
l’estudi. Els procediments d’aquestes proves han estat redactats i fotografiats.
Un cop agrupades les diferents deficiències s’ha proposat el mètode d’intervenció més adient
a cada cas i s’han indicat els passos a seguir.
Com a últim punt, per a obtenir un anàlisis del comportament energètic de l’església s’ha fet
un informe d’eficiència energètica (segons el sistema entrat en vigor el 31‐5‐13). A partir dels
resultats obtinguts, s’han proposat mesures de millora i s’han analitzat els seus efectes. |