Què vol ser el mercat ? A quina institució de l’home representa? Que significa en el context d’una societat mediterrània? Com hauríem d’intervenir en la reforma d’un mercat ja existent? Totes aquestes preguntes van ser fonamentals per escollir l’estratègia a l’hora d’actuar en un edifici que ja havia estat concebut com a mercat. A l’hora d’afrontar aquest projecte es va buscar quina era la idea o característica que millor representava aquesta institució mil•lenària que és el mercat. Va semblar molt més interessant desenvolupar el projecte des d’un concepte universal per desprès, a partir de l’arquitectura, fer-lo real en el lloc concret on s’emmarca. Veient la tradició dels mercats, i més en concret del mercat de les regions mediterrànies (originalment es situaven a l’àgora romana i grega), es va arribar a la conclusió que el mercat significa relació entre persones. A través de l’intercanvi les persones es relacionen, creant i cohesionant el teixit social a nivell de barri i de ciutat. És una forma cultural que quasi no ha canviat en milers d’anys. Però, quin és l’element que fa possible la relació entre persones i l’intercanvi: l’espai públic, l’espai buit. Per tant, el punt essencial del projecte es treballar el buit, l’aire que ens permet relacionar-nos. Tots els altres punts queden en un segon pla. El projecte s’estructura a partir d’un seguit de places que organitzen i jerarquitzen el programa. El repte era entendre la plaça de Pere San com una més del mercat. Donar continuïtat a l’espai públic interior, per tal de que l’activitat del mercat no quedés com una cosa aïllada dins d’un edifici, sinó que participes realment de la vida del barri. Com fer-ho? S’entén l’edifici com un volum buit que és tallat per a la creació d’una plataforma, un pla horitzontal, que funciona com a nexe entre interior i exterior. Generant un altell on els buits responen a les places de planta baixa, creant visuals entre plantes, augmentant la superfície per posar més programa i funcionant com el “sostre” de les parades que es troben a l’exterior, amb llum natural i artificial. El perímetre d’aquesta llosa de formigó respon urbanament a la mateixa coherència de treballar els buits. Per això, la plaça de Pere San respon a la línia de façana i dóna continuïtat a l’únic buit existent: el carrer Sallés. Aquesta estratègia desplaça l’entrada de l’edifici cap a un dels seus extrems i dóna una importància al carrer Sallés que ara no té, activant en futur els seus locals i comerços en planta baixa. La plataforma, gràcies als seus accessos en diferents punts, funciona com un catalitzador i distribuïdor de fluxos, facilitant i millorant les relacions que actualment existeixen entre el carrers confrontats al mercat.