Para acceder a los documentos con el texto completo, por favor, siga el siguiente enlace: http://hdl.handle.net/2099.1/20827

La gobernanza participativa del espacio de lo público como herramienta para disminuir desigualdades sociales urbanas
Samper López, Joel
Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat; Xercavins, Josep
Este trabajo explora y desarrolla la idea que desde el ámbito de la gestión urbana y desde el punto de vista de la construcción del espacio de lo público y su gobernanza, la planeación de la ciudad se entienda como una estrategia, a través de la cual se trabaja en la reducción de las desigualdades y segregaciones que el fenómeno de crecimiento moderno de las aglomeraciones urbanas acarrea, fortaleciendo, en cambio, los procesos de construcción de sociedades más productivas pero, sobre todo, más igualitarias. Entendiendo la ciudad como una construcción social y colectiva que debe ejercer como escenario donde se ejerce la ciudadanía, es decir done todos los miembros de una sociedad, en igualdad de derechos y condiciones, acceden a los servicios que esta ofrece. Se parte de una exploración dentro del contexto regional latinoamericano de herramientas socio políticas instrumentales que se han desarrollado durante los últimos años en el seno, principalmente, de las organizaciones internacionales. Así se analizan los Presupuestos Participativos, los Observatorios de Sostenibilidad el Plan Base y el City Prosperity Index, y se realiza un análisis de los postulados sobre los que se construyen estas herramientas y sobre las metodologías de trabajo que proponen. Se analizan los procesos que derivan de la utilización de dichas herramientas en, respectivamente, las ciudades de Porto Alegre (Brasil), Manizales y Pereira (Colombia), y a partir de los resultados que la puesta en práctica de las mismas hayan producido en ellas se evalúa su capacidad de fomentar procesos de participación y gobernanza en las direcciones referidas en el primer punto y aparte. Tomando como prisma de análisis el marco teórico bajo el que nace el City Prosperity Index, CPI, de UN-Habitat, y teniendo presentes los resultados analizados, se evalúa la vigencia y capacidad de ajuste de dichas herramientas para ser instrumentos de trabajo frente a los retos que, dentro la contexto teórico del CPI, tendrán que enfrentar las ciudades del siglo XXI que acepten el reto de construir su desarrollo humano sostenible, su Prosperidad.
This work explores and develops the idea that grounded in the scope of urban management, and under the perspective of constructing the space of the public (goods and commons) and its governance; the planning of a city should be understood as a strategy. Such strategy should work on decreasing iniquities and segregations that result from the phenomenon of modern urban growth and agglomeration, and strengthening, instead, the processes of building more productive and more equalitarian societies. This will result then, in envisioning the City as a social and collective construction, which must act as the scenery where citizenship takes place, and therefore the place where all members of a society, with equal rights and conditions, access the services that the city offers to its inhabitants. This position was conceived from an exploration of instrumental socio-political tools within the Latin-American regional context, which have been recently developed, mainly, by international organizations. With this idea in mind, analysing the premises on which these tools are built, as well as the working methodologies they propose completed an examination of tools such as Budgeting, the Sustainability Observatories, the Base Plan, and the City Prosperity Index. Also, the processes derived from the application of these tools in the cities of Porto Alegre (Brazil), Manizales and Pereira (Colombia), were studied. Furthermore, based on the results of the application of the instruments in each city, an evaluation was conducted on their capacity to install processes of participation and governance, as previously described. Lastly, an evaluation was conducted taking into account the UN-Habitat’s City Prosperity Index, CPI, as well as the analysed results mentioned before. Such evaluation shows the validity and adjustment capacity of these tools as working instruments capable of handling the defies of the cities in the 21st century, which are described by the theoretical concepts of CPI as cities that face the challenge of building a sustainable human development, or in other words cities that are challenged to enhance its Prosperity
Aquest treball explora i desenvolupa la idea que des de l’àmbit de la gestió urbana i des del punt de vista de la construcció de l’espai del públic i la seva governança, el planejament de la ciutat s’entengui com una estratègia, a través de la qual es treballa en la reducció de les desigualtats i segregacions que el fenomen del creixement modern de les aglomeracions urbanes implica, enfortint, en canvi, els processos de construcció de societats més productives però, sobretot, més igualitàries. Entenent la ciutat com una construcció social i col·lectiva que ha d’actuar com l’escenari on s’exerceix la ciutadania, és a dir, on tots els membres d’una societat, en igualtat de drets i condicions, accedeixen als serveis que aquesta ofereix. Es parteix d’una exploració dins del context llatinoamericà d’eines socio polítiques instrumentals que s’han anat desenvolupat durant els últims anys en el si, principalment, de les organitzacions internacionals. Així, s’analitzen els Pressupostos Participatius, els Observatoris de Sostenibilitat, el Plan Base i el City Prosperity Index, i es realitza un anàlisi dels postulats sobre els quals es construeixen aquestes eines i sobre les metodologies de treball que proposen. S’analitzen els processos que deriven de la utilització d’aquestes eines respectivament a les ciutats de Porto Alegre (Brasil), Manizales i Pereira (Colòmbia), i a partir dels resultats que la posada en pràctica de les mateixes hagin produït, se n’avala la seva capacitat per fomentar processos de participació i governança en les direccions referides al primer punt i a part. Prenent com a prisma d’anàlisi el marc teòric sota el que neix el City Prosperity Index, CPI, de UN-Habitat, i tenint present els resultats analitzats, s’avaluen la vigència i capacitat d’ajust d’aquestes eines per a ser instruments de treball de cara als reptes que, dins el context teòric del CPI, hauran d’afrontar les ciutats del segle XXI que acceptin el repte de construir el seu desenvolupament humà sostenible, la seva prosperitat
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Governabilitat mundial::Societat civil i governabilitat
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà
Social participation -- Latin America
Public spaces -- Latin America
Gobernanza
Ciudad
Gestión Urbana
Participación
Urbanismo
Equidad
Espacio Publico
América Latina
Pobreza
Participació social -- Amèrica Llatina
Espais públics -- Amèrica Llatina
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/masterThesis
Universitat Politècnica de Catalunya
         

Mostrar el registro completo del ítem